Amor d'amics

Un relat de: annah

Mentre sopem, et miro des de l'altra punta de la taula com parles amb els altres . Els teus ullets color de mar, que quan em miren em fan perdre la noció de la realitat. El teu somriure encisador, que saps molt bé que utilitzant-lo les podries fer córrer totes. Però tu no ets així. Ets senzill, agradable, simpàtic i t'importa ben poc el que els altres pensin de tu. Per això t'estimo tant!
Però això tu no ho saps, perquè m'estimo molt la nostra amistat i per res del món voldria perdre't.

T'adones que t'estic mirant. Em somrius i em fas l'ullet. Jo et torno el somriure.

Quan s'acaba el sopar, decidim anar a prendre alguna coseta i ballar en un pub, però de seguida, les amigues que normalment em porten amb cotxe a casa decideixen marxar. Com que la idea d'anar sola, i a peu fins al pis, al mig de la nit, no em fa gaire gràcia, encara que voldria quedar-me una mica més, decideixo acompanyar-les.
Però, quan estem a punt de marxar t'acostes a mi. Em preguntes que si marxo, i et dic que sí. Aleshores em demanes que em quedi. Voldria contestar que no, donar-te qualsevol excusa, però en sóc incapaç. Com si em llegissis el pensament t'ofereixes a acompanyar-me a casa quan la marxa s'hagi acabat. No et sé dir que no.

Durant tota la nit intento oblidar-me de tu i parlar amb aquest i l'altre. Riure i ballar. Però finalment arriba l'hora de tornar a casa.

Pel carrer fa molt de fred. T'adones que estic tremolant, em poses la teva bufanda i m'abraces. Seguim caminat així: abraçats, fins arribar al portal de casa. M'ajudes a treure'm la teva bufanda que m'ha deixat impregnada la teva olor al coll, i de mentre em mires als ulls. "No m'ho facis això!", penso mentre em desfaig. Em somrius. Em desitges bona nit i em fas un petó càlid i lent a la comissura dels llavis. Quan ens separem, m'acaricies la galta i t'apropes un altre cop. Ara sí, per fer-me un petó dolç, tendre, suau i ple de sentiment, als llavis. I mentre ens besem és com si sentís el teu cor que em diu que sempre m'has estimat, però que has hagut d'esperar que jo m'enamorés de tu, com si sabessis que això passaria. És un moment màgic. El meu cos s'estremeix i tu m'abraces. Ens quedem així molt de temps.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer