AMIGUES?¿?¿

Tant si plou com si neva,
tu seràs amiga meva...
però ara, que fa sol,
et fots...
...aquesta frase la vaig pensar ahir durant una classe... quina? no sé... però per arribar a pensar això ja n'hi ha ja per avorrir-se i per intentar pensar alguna cosa absurda... aquesta frase absurda no sé... però que dóna molt a pensar si perquè al acabar d'escriure-la em va venir al cap, tota la meva vida com una pel.lícula, sí... com diu la gent que els X segons abans de morir-te et passa la vida com una pel.lícula... bé jo no sé si m'he mort... espera que ho comprovo... AIIII!!!! no, no m'he mort.
Doncs com estavem parlant em va passar tota la meva vida com una pel.lícula, l'infantesa, quan és l'etapa en què escrius aquestes coses quan algú et demana que li escriguis alguna "xorrada" a l'agenda escolar, almenys jo sempre hi escrivia això, i si no sempre la majoria de cops; després va la puvertat en què passes d'escriure-li a la gent, el que realment penses d'ella, ja que potser et la persona que més l'hi influeix i al llegir-ho acaba suïcidant-se o tirant-se per un pont...
Després i finalment, aquesta és l'etapa on ja estic jo ara en què ja no t'importa que la gent sàpiga el que tu penses d'ella, ja que ella també ho pot pensar de tu, per tant, és l'etapa on hi acabes escribint aquesta addició tan personal...