Allò que el temps ensenya

Un relat de: fletxador
Sempre m'ha agradat escriure tot escoltant una cançó. Deixar que la música ompli les paraules. Que la melodia faci alleugerir el pes de la prosa. Qui ho llegeix ho nota, ho agraeix. Ara mateix en Drexler em canta a cau d'orella. No sé si ho faria mai tan bé si estiguéssim nosaltres dos a soles. De fet, segurament quan va gravar la cançó no pensava en mi. Però tan se val, això. És totalment igual perquè ara mateix, assegut al meu balcó, l'he vista passar. Per sort tinc els meus apunts aquí i he pogut dissimular prou bé (crec). Ella. Ella buscava alguna cosa dins la seva cartera. I tot i ser octubre – i no perquè rimi – d'alguna manera tots hem sabut que ha arribat la primavera. I pam. El test del davant de casa ple de brots. I pam. El barri s'ha omplert d'escots. I la tarda se m'escapa. Se m'està escapant. Se m'ha escapat. Però en Drexler segueix cantant i de cop me'l puc imaginar perfectament creant la cançó. Tot és clar. Ell. Sense trobar el seu centre. Maó sobre maó. Però sense trobar la tornada, sense trobar la raó.
I ara els vianants s'organitzen. Passegen d'una forma totalment sincronitzada. Fent una mena de coregrafia. Els genolls al ritme de l'alegria. Cada farola ja té la seva ballarina. I entra una banda d'homes mudats amb instruments de vent per la cantonada. I la miro. Ella. Petrificada buscant encara alguna cosa dins la seva cartera. I la deixo de mirar. I torna a caminar fins que la miro de nou.
I la tarda ensenya la cintura.
I el temps ens ensenya que hi ha coses que ni ell mateix cura.

Comentaris

  • M'agrada molt[Ofensiu]
    Cleya | 21-10-2014 | Valoració: 10

    No sé si és el sentiment que s'hi amaga o la melodia de les teves paraules, però m'ha encisat, transportant-me a aquesta primavera inventada.

  • Molts cops...[Ofensiu]
    AVERROIS | 21-10-2014 | Valoració: 10

    ...he pensat que passaria sinò hi hagués cap mena de rellotge al món. Segurament en regiriem pel Sol o potser tan sols per les sensacions de gana, fred, son etc. Com va dir Einstein el temps és relatiu i a una persona li sembla que passa molt ràpid i a un altra la mateixa estona li passa molt lenta. El que és segur que s'ha de aprofitar el millor possible i això no vol dir fer moltes coses depressa i corrent, sinò gaudint de cada segon, encara que sigui assegut a la vora de la platja mirant una posta de Sol.
    Benvingut/uda a relats en català.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

fletxador

4 Relats

3 Comentaris

1264 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00