Álex 34

Un relat de: Íl·lia
- Lanzarote
- Ah, genial!
- Amb la meva ex.
Ella el mirava estupefacta.
- Ah! Hi aniries demà, eh?
- Sí, hi vam anar l’estiu passat i en guardo molt bon record.
Quan l’Àlex va haver dit això, es va fer un llarg silenci. Ella el mirava fixament mentre ell tenia els ulls clavats al plat.
On collons està la càmera oculta?, pensava ella. Un altre raret traumatitzat, en serio? Pel seu cap es rebobinaven les escenes d’aquella tarda: depilació genital acurada, neteja del pis, el vi a la nevera, llençols nets... tot passava pel seu cap al revés i a càmera lenta. La idea de sexe que creia assegurat s’esvaïa per moments.
A partir d’aquell instant, ell va estar parlant de la seva anterior relació durant una hora i mitja -a moments gairebé somicava-, mentre ella responia amb monosíl·labs. Només volia acabar de sopar i marxar ràpidament.
- Però a veure, què hi fas a l’aplicació, noi?
- Pensava que estava bé però aquests dies he vist que no...
- D’acord, doncs. Però si no estaves bé, es pot saber què hi fots aquí?
La Gina ja tenia la mosca més amunt del nas... feia dos dies que el noi li parlava dels seus increïbles massatges i ara, quan per fi semblava que els assaboriria... pam! Resulta que li apareixia el noi fent el ploricó per la seva ex.
Quan els havien recollit els plats i ja era el moment de les postres, l’Àlex es va adonar que aquella cita anava pel pedregar, ho volia arreglar però tenia molt mal de cap. De la cremallera de la butxaca del pit de la jaqueta va fer l’intent de treure’n una pastilla per pal·liar la migranya, amb tant mala sort que de la butxaca en varen sortir tres condons. La Gina el mirava de reüll mentre feia un glop de vi.
De manera molt sapastre, va intentar amagar els condons a la mà esquerra mentre amb la dreta extreia la pastilla del fons de tot de la butxaca. Mirava a la Gina intentant confirmar que no ho veia -cosa impossible ja que el tenia davant- i retornava els condons de la mà esquerra a la butxaca de manera molt mal dissimulada, mentre ella feia veure que estava contemplant detingudament les estovalles aliena a la ridícula escena.
No soc l’única que volia un massatge pel que sembla, va pensar la Gina.

Comentaris

  • Que bo![Ofensiu]
    Magda Garcia | 19-04-2024 | Valoració: 10

    Fer relats basats en les cites trobo que és una idea genial. De ben segur que trobaràs material de primera mà que ens farà riure i pensar! Enhorabona Íl.lia. Cordialment, Magda

  • T'animo...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 09-04-2024

    a que ho facis Íl.lia, et sentiràs acompanyada per persones amb la mateixa inquierud. Un petit apunt. Si vols opinar o simplement agraïr algún comentari a qualsevol relataire, ho has fer a la seva pàgina en algún dels seus escrits. És l'única manera que la persona ho pot veure. Una vegada llegit o bé opinat el relat, difícilment hi tornarà a entrar, i no podrà veure el que li has dit., peró no et preocupis és un fet, que a gairebé a tots ens ha passat al principi, per això t'ho dic.
    Endavant!!
    Rosa.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Íl·lia | 09-04-2024

    Moltes gràcies pel teu comentari, Rosa. Sempre he escrit però no ho havia penjat enlloc. Ara que, amb trobades surrealistes que estic tenint, no em falten històries, igual m'animo a anar penjant cosetes.
    Moltes gràcies de nou!

  • Decepció...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 08-04-2024

    d'una esperançadora cita que té cap ni peus. Aquest Àlex, encara està ben confós i perdut, i la Gina tan il·lusionada i amb tants preparatius, que no dona fe del que està succeint. Potser sí que no era l'única que volia un massatge. Portes obertes per un següent capítol.

    Bon relat i benvinguda a R.C- Íl.lia?

    Salutacions.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Íl·lia

Íl·lia

4 Relats

12 Comentaris

2007 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00