Cercador
Ajuda per saber perdonar als nostres deutors !
Un relat de: Antonio Mora VergésAjuda per saber perdonar als nostres deutors !
Molts, sinó tot els lectors, coneixen el text del Pare Nostre, la oració jueva, que s'han fet seva el cristians de totes les confessions , la recordeu ?
Pare Nostre
Que esteu en el Cel [ expressió clarament jueva, ja que ells tenen vers el bon Déu,
Sigui santificat el vostre nom un criteri de distància, que no tenen el cristians ]
Vingui a nosaltres, el vostre regne
Facis la vostra voluntat
Així a la terra, com és fa en cel
El nostre pa de cada dia,
Doneu-nos senyor el dia d'avui
Perdoneu les nostres deutes
Així com nosaltres perdonem als nostres deutors
I no permeteu que caiguem a la temptació
Ans deslliureu-nos de qualsevol mal
Costa i no poc, això de perdonar als nostres deutors, oi ?. De fet la majoria de nosaltres diem una cosa, i en pensem una de ben diferent, quan no oposada. És per això que titulem aquest relat com Ajuda per saber perdonar als nostres deutors !
Ens referirem aquí a unes paraules que empra Sèneca, en una de les seves cartes a Lucili :
viu amb els homes com si Déu t'estigues veient ;
i parla amb Déu, com si els homes escoltessin el que dius !
Ens costa perdonar als que en ofenen [ o pensem que ho fan ], i més que tot, ens costa oblidar que algú ens ha ofès [ o pensem que ho ha fet ]; hi ha en relació a tot això moltes històries, i avui parlarem de l'ase que cau al pou, la coneixeu ?
Doncs comença la història quan un ase cau dins d'un pou sec, i comença a bramar i a bramar, fins que el seu amo, la sent i en comprovar la dificultat del rescat, s'imposa la crua realitat, fa quasi 20 anys, que el guaràs [ nom que reben els ases llavorers ] li dona excel·lents resultats en les tasques agrícoles, però justament , el límit màxim previsible de rendiment òptim , esta en els 20 anys; el pou és fondo i alhora és un perill per a tothom [ fins i tot per les ases ], i a contracor decideix omplenar el pou sec amb terra; l'ase en sentir caure al seu damunt les primeres palades, accentua el seu bram, però constata deseguida [ el ases no son tant estúpids com els humans és pensen ], que el seu amo, te la intenció - perversa - d'enterrar-lo en vida; en aquesta tasca d'enterrar l'ase, ben aviat troba l'ajuda d'altres humans, que col·laboren entusiàsticament a llençar terra al pou. L'ase però comença a espolsar-se la terra que li cau al damunt, i a poc a poc, s'alça cap a la boca del pou, fins que a la fi, quan ja està ple, aconsegueix sortir-ne sa i estalvi. L'ase fa servir la mateixa terra que estava destinada a enterrar-lo per escapolir-se d'una mort certa !
Nosaltres tenim molt que aprendre d'aquest ase, en aquesta tasca de perdonar als qui ens ofenen; hi ha per a fer-ho algunes regles senzilles :
1.Allibera el teu cor de l'odi. No permetis que el record constant de l'acció de llençar terra al pou, t'impedeixi gaudir de la bellesa del moment present.
2.Allibera el teu cervell de preocupacions. De la mateixa manera, que vas aprofitar la terra destinada a fer-te morir, com eina per a salvar-te; si s'escau trobaràs la solució de qualsevol problema en el futur.
3.Simplifica la teva vida. Tens l'edat que tens, i d'acord amb això, hi ha uns paràmetres que no pots oblidar. Esperança de vida, qualitat de vida; viu d'acord amb la teva edat.
4.Dona als altres tot el que estigui en les teves mans, i no esperis res de la seva banda. Així si trobes algú de cor honrat i bondadós, en gaudiràs doblement.
5.Estima molt, sobre totes les coses. I recorda d'espolsar-te la terra que et cau al damunt, perquè mentre siguis viu en aquest món, has de ser la solució i no el problema.
L'ase de la nostra historia, va treballar fins que les seves forces li ho van permetre, sempre més va ser curós en observar els perills del món físic que l'envoltaven, mai més va fer confiança al que ell havia suposat company en les feines del camp, ni va esperar de la seva part cap cosa bona.
Només espera - encara - que el govern, no modifiqui les normes segons les quals, els ases tenen dret a la percepció d'una quantitat mínima de pinso i/o civada que els permeti viure dignament, fins que el bon Déu, els reclami per deixar-los pasturar lliurement pels segles dels segles.
Com ho veus tu amic lector ?
mora.a@guimera.info
Comentaris
-
no, no era lo mateix[Ofensiu]Conxa Forteza | 01-08-2005
en relació al teu comentari del meu relat El Jesuïte i el Rabí, et volia aclarir dues coses, és el 2 relat que vaig escriure en la meva vida, sé que té molts d'errors, però per entendre el fet, s'ha de conèixer la història dels conversos de Mallorca, és un fet real, jo hi era quan es varen trobar l'oncle i el nebot. No era lo mateix ésser Mercedari, lo que era l'antiga Sinagoga Major de Palma, des del segle XIV és l'esglèsia dels jesuïtes, el fet va passar davant l'esglèsia, i l'oncle del rabí és jesuïte ... no m'he inventat res.
-
Costa perdonar... i molt !.[Ofensiu]La Banyeta del badiu | 27-07-2005 | Valoració: 10
M'ha agradat el teu relat, sobre tot : Procura ser la solució i no el probleme.
Si el Pare Nostre de mentres el recitem l'anesim analitzant amb totes les cosses que hem fet al dia, segurament resoldriem més d'un
entrebanc que ens preocupa.
Un petunet. Pilar
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.