AJORNAMENT DEL DEUTE

Un relat de: Montseg
AJORNAMENT DEL DEUTE
Avui és l’últim dia per pagar els rebuts en voluntària i això és sinònim d’un mati de nassos. Sóc funcionària i em cuido del cobrament dels impostos de l’Ajuntament. Tinc un despatx petit des d’on atenc a la gent. Sóc un gat vell i estic avesada a escoltar tota mena d’històries, a vegades n’hi ha per llogar-hi cadira. Però, la d’avui, no me l’esperava. Se m’ha presentat la Sra. Assumpció, tota ella empolainada, i m’ha demanat un ajornament per pagar els rebuts de l’IBI. M’he quedat de pasta de moniato perquè, la Sra. Assumpció, pertany al que anomenem “jet-set” del poble. Bé, de fet, abans m’ha explicat que s’acaba de fer una operació de reducció de panxa. “Coneixes la clínica privada Guillamet? Està a la zona alta de Barcelona” i, jo, dient-li que sí, tot i que no en tinc ni idea. “M’ho ha fet, el mateix Doctor Casadevall”, em deia. “Ah, és clar”, he dit jo, per seguir la conversa i no fer el paper de Met. Llavors, se m’ha abaixat la faldilla i m’ha ensenyat el cosit de l’operació i del nou mèlic que li han reconstruït, perquè resulta que al tibar tota la pelleringa avall se li ha ajuntat amb el pèl púbic i, se n’havia quedat sense. M’ha vingut una calorada i això que estem a mitjans de tardor. “Nena”, em continuava dient, tot i que ja passo dels quaranta. “He tingut moltes despeses i ara em va malament pagar els rebuts, si encara en tingués només un... però, ja saps que tenim moltes propietats, oi?”. Sí, ja voldria jo tenir una quarta part de totes les seves finques! “Per cert, nena, no et voldries fer cap operació d’estètica? T’ho dic perquè si vas de part meva et faran descompte i a mi m’ajustaran el preu, perquè encara no ho he pagat tot”. Només em faltava aquesta! Ja n’estava fins al cap de munt quan se m’ha tret una teta i m’ha demanat que la toques. “Els pits no me’ls he operat, els tinc com una joveneta, toca, toca”.
Fins aquí hem arribat, la meva paciència té un límit, i, actuant amb prudència, li he acceptat l’ajornament del deute.

Comentaris

  • Forçar la prudència[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Mira, m'ha encantat el to del relat, proper, creïble, magníficament exposat i has posat de manifest els límits de la prudència. Quan es força tant a una persona, la resposta pot ser la prudència o tot el contrari, la imprudència. La protagonista ha optat per perdonar-li l'ajornament del deute, però de manera forçada. Seria bo poder parlar sense ensenyar pitrams així, en un despatx de l'ajuntament. total, que m'ha encantat tot plegat i penso en el petit ajuntament de Ribes de Freser on visc. Una forta abraçada!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Montseg

1 Relats

1 Comentaris

71 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor