Cercador
Aigua, flor, mar, bosc... silenci
Un relat de: stradivarius- Compartir:
Aigua
Que no apaga
La sed
Que té
El desig de
beure't...
Flor
Que no neix
Ni olora
Si no
L'estimes
Tan sols
Mar
Esclau dels seus
Dubtes
Que no
Troba rius
Per escapar...
Bosc
On s'amaguen
Vells records
Escrits
Als dèbils arbres
Oblidats...
Vent
Que s'endú tots
Els mots
Que ara
Prenent vida
Del meu so...
Eco
Que arriba
Fins al teu
Silenci
Del que no
Podrà mai escapar... jo ja l'escolto, ja és tard....
I ara només queda oblidar
Comentaris
-
AnNna | 10-08-2006
no facis cas del comentari d'aquí sota. Està clar que es pot dir que no ens ha agradat, però no que és una merda. Perquè jo, per exemple, l'he trobat bé.
Pinzellades de natura que ens van fent muntar una historia... :)
Només una cosa que em fa molta ràbia... per què és tan comú escriure sed amb D? És set! seT!!! :)
petonsss! -
dew[Ofensiu]peke2 | 08-05-2006
no m'agradat es una merda
-
....[Ofensiu]Yuna | 07-05-2006
Potser oblidar sí, però no fugir, un relat que diu molt en molt poc...
Yuna -
sons[Ofensiu]jacobè | 07-05-2006
Escolta els sons de la natura per entendre els silencis que cal oblidar.
M'ha agradat sentir la música d'aquest poema.
