Afortunats, tot i que avegades s'ens oblidi

L' ésser humà és derrotista per naturalesa, es queixa de tot el que pot i sempre que te ocasió es queixa ,de la vida i de la mort, de la soledat però també de les persones que l' envolten, no sap fer altre cosa que mirar la part negativa de les coses ja que la part positiva majoritàriament és més difícil de trobar, som així,i per molt que intentem amagar aquesta part obscura de la nostra personalitat sabem que tard o d'hora tornarà a ressorgir, i segurament no en els moments més feliços.
Però quan aquesta part obscura es manté tancada i amagada en el més profund del nostre ser, sorgeix el millor de nosaltres mateixos, els problemes passen a formar part del passat, queden guardats sota clau, s'obliden, es neguen o es solucionen. És en aquest moment quan ens deixam de tonteries i veim el millor de tot el que ens envolta, ens adonam que som, a pesar de tot ,éssers afortunats ja que tenim tot el que es pot demanar, els problemes que ens pertorbaven temps enrere són ridículs comparats amb la felicitat que vivim, tot va be, molt be, però de sobte perds la clau amb que tancaves aquelles frustracions i aquestes es tornen a apoderar de tu, però estas tranquil·la perquè saps que no fa falta cap clau on tornar tancar els problemes, no importa negar-los ni oblidar-los, és el gust agredolç de la vida, però ja no t'importa, perquè estas segur que tot i que avegades se t'oblidi l'ofortunada que ets per tenir tot el que tens sempré hi haurà algú devora per recordart-ho.