adéu

Un relat de: abraham

La tarda esdevé,
lentament,
somni de l'alba
ja llunyana.
Un brancatge sec
oculta la grisor d'un cel
un temps blau.
A sota, el riu
de la meva mort,
em mena lentament
a l'etern país
del no-res.
El sol s'amaga,
i el seu adéu
m'etziba l'últim raig,
pàl·lid,
però encès
d'un record de roselles
entre el fonoll
abatut pel vent.

Comentaris

  • Umm...[Ofensiu]
    Queca | 27-10-2005

    Sovint els adéus són tristos i un xic desagradables, però llegint el teu... no sé... sí, transmet desesperació, melangia i tot això, però... he tingut com una sensació de tranquil·litat... No sé, digue'm rara.
    Total, que m'ha agradat molt.

    Et seguiré llegint nin!!

    Mil besades i una infinitud de somriures per a tu!!

  • l'adéu[Ofensiu]
    quetzcoatl | 27-10-2005

    Hola Abraham,

    He trobat aquest teu adéu molt malencòlic. El lloc és quasi fantàstic, m'imagino un riu llarg i tortuós, amb una sola barca solitària; el teu barquer seria com Caront, duent-te per l'Estígia cap a un Hades que serà fosc: l'últim raig de sol no és el darrer, sinú terminalment l'últim.
    Malgrat tot, hi ha espai per la bellesa de la melancolia: no només el del paisatge, sinó d'aquesta batzegada, aquesta última batzegada de vida: roselles i fonoll.

    Felicitats Abraham, tens una poesia neta on dius molt amb poquetes paraules. L'únic, potser, seria que cuidessis una mica més la puntuació; a vegades no sé si interpreto exactament el que indiques literalment.

    Una abraçadassa!

    m

l´Autor

Foto de perfil de abraham

abraham

100 Relats

287 Comentaris

100485 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Nascut un any molt fred a Palestina ( 1978). Criat entre Catalunya i el meu país natal.

Sempre me considerat un nen, noi i home incomprès, és potser per aquest motiu que vaig començar a empendre l'aventura de l'escriptura molt aviat i també potser el motiu de que des d'aleshores no hagui parat.
Llegir i escriure, són dues activitats que faig a diari; cada nit, quan el meu cap entra en el millor estadi per a la reflexió.

Així, com mai he parat quiet intel·lectualment tampoc físicament, doncs el desitg de saber i conèixer m'ha dut a racons de món ben diferents desde els 18 anys.

Dins d'aquesta maravellosa recerca que és la vida, he topat amb aquest maravellós espai, on m'hi trobo realment molt agust i el qual m'ofereix la sortosa possibilitat de trobar-hi bons relats per pensar o gaudir, i on, a més a més, tinc la possibilitat de expressar-me lliurement i de llegir, sempre gratament, bones i males crítiques sobre el meu treball.

Moltes gràcies a totes i tots per els vostres comentaris i per oferir-me tans bons moments de lectura.

M'agradaria molt compartir amb vosaltres opinions i converses. Sempre resulten millor prenent un café, però aquí us deixo el meu e-mail:

abraham_lluc@hotmail.com

Un plaer compartir aquest espai amb vosaltres!
Una gran abraçada amics