Adéu, fins sempre més

Un relat de: nereida

La felicitat se'n va...
La vida et dóna l'esquena...
I mentrestant, els carrers il·luminats amb llumetes de colors, els aparadors decorats, els nens somrients, els cors joiosos,...dónen la benvinguda al Nadal.
No tinc ganes de regals. No tinc ganes de somriure.
Dia a dia, des que vas marxar, m'ofego en un mar de llàgrimes.
Penso que la sort m'ha abandonat. Que la sort, et va abandonar. La vida no és justa.
Els desijtos, els somnis, els somriures, la mateixa alegria de celebrar el Nadal, se n'ha anat.
Perquè tu ja no hi ets. I aquest Nadal, serà diferent. Aquest Nadal no hi seràs, i costarà acostumar-se, a la resta dels Nadals, que haurem de celebrar sense Tu.
Recordarem el teu nom, la teva veu, la teva imatge, les teves frases, la teva olor, la teva mirada, el teu somriure,...Et recordarem, assegut a taula, somrient, i indignant-te per com va jugar el Barça l'últim el partit, o per les noves lleis que s'han establert...
Serà difícil acostumar-se a la teva absència.

Per Nadal, tothom espera fer els desitjos realitat. Tothom espera cumplir els seus somnis, i regalar, a aquelles persones que estimen, el millor de tot.
El meu regal, és fer-te arribar tot allò que no et vaig poder dir, mentres te n'anaves. El meu regal, és despedir-me de tu. Dir-te adéu. Fins sempre més. Aquest adéu que no va poder ser. Aquest adéu que va arribar massa tard.
M'hagués agradat recordar al teu costat, tots i cadascun dels moments que vaig passar al teu costat. M'hagués agradat fer aquell viatge a Alemania que haviem planejat.
M'hagués agradat dir-te que t'estimo, i que per més lluny que marxis, tot i no poder veure't romandràs dins meu.
M'hagués agradat dir-te adéu...donar-te un últim petó, i acariciar-te la mà, transmatent-te tot l'amor que porto a dintre, i que no et vaig poder donar en l'últim moment.
M'hagués agradat dir-te tantes coses...

Vas ser fort. Vas lluitar fins l'últim moment. Però res és etern, i les lluites sempre tenen fi. No vas guanyar el que esperaves, però vas guanyar durant tots els teus dies, l'amor de moltíssimes persones, que ara mai t'oblidarem. Que sempre et recordarem, i sempre t'estimarem.

I ara, només em queda dir-te Adéu, fins sempre més.

Comentaris

  • Sense paraules[Ofensiu]
    drocera | 30-12-2007

    Les persones que se'n van no poden sentir les nostres paraules. Però, a vegades, el trosset d'aquella persona que portem a dins -en el cor-, podrà endevinar allò que li diem, allò que ens conmou.

    Un relat sincer, nereida. Espero que, malgrat tot, estiguis passant un bon nadal.

  • Precios..[Ofensiu]
    Tzare | 18-12-2007 | Valoració: 9


    Arriben festes on l'ausencia de qualsevol persona

    important a la nostra vida, es mes que mai una ferida

    oberta, on la caixa tonta fa creure que aquestes

    festes son ideals...pero en realitat som molts...

    que aquestes festes ens fan mes mal que be...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de nereida

nereida

14 Relats

38 Comentaris

18166 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
Escric reflexant els sentiments.
Escric reflexant el que m'indigna.
Escric volguent fer del món, un lloc millor.
Escric per poder lluitar per la justícia.
Escric per transmetre els meus somnis.

Escric...perquè les paraules em descriuen.

º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º·.·º

...Hem passat tota la vida
amb la sal en la ferida
mai no h acurat.

Hem viscut un llarg viatge
i encara ens queda coratge
per avançar.

Hem rigut, també hem plorat
hem parlat, també hem callat
hem lluitat i hem fracassat
però encara ens queda un combat.
Un altre dia a començat…

I ara hem pres la iniciativa
plantant cara a la mentida
no fallarem!!

I amb les cartes de la vida
juguem la seua partida
no ens rendirem!!...
O.P.