Cercador
ABRAÇADA
Un relat de: atrapasomnis- Compartir:
Em sento sola, no ho estic.
I em pesen els dies.
Tan sols una mirada,
una paraula dolça,
una abraçada pot fer-me viure
i no pots donar-me-la.
Intento no morir, no puc fer-ho.
I em pesen les hores.
Tan sols un gest,
un cafè a la fresca,
una abraçada pot ajudar-me.
I no puc demanar-te-la.
Intento pensar en un futur, quin?
No ho sé, em pesen els minuts.
Uns minuts que somiaré,
que et demano una abraçada
...i faig realitat el meu desig.
l´Autor
6 Relats
2 Comentaris
4311 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Vetlla l'espai de mi que et configurai així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.
No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.
Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.
Míquel Martí i Pol