Abocada a un futur desconegut

Inconscientment abocada
a un futur desconegut
prepar la meua jugada
ara que dic que he crescut.

En les caloroses tardes
d'aquest trist i llarg estiu
pens, i em pregunt a vegades
per què la gent no somriu.

I és que jo sóc la primera
que perduda en aquest món
i somiant una quimera,
plora a les nits i no dorm.

Perquè què hi ha més terrible
per una persona jove
que veure passar la vida
sense decisió a sobre?

Els llargs dies van passant
i vull poder ser feliç.
Però la gent va canviant
i res no depèn de mi.