A la plaça...

Feia una dia rúfol i gris, era diumenge i el poble es començava a llevar. L'avi Pep ja feia estona que estava despert, va sortir a la plaça a comprar el diari i el suplement infantil que estava envoltat amb un plàstic diàfan i elàstic. Aquell cap de setmana tenia el seu nét a casa, els seus pares havien aprofitat el dia de festa per a fer pont i fer un bon viatge a Andorra.

A l'altra banda de la plaça la Maria obria la porta del seu bar, va sentir l'olor a cervesa fermentada i es va afanyar a espantar els escarabats que corrien per sobre la barra mentre es lamentava de la vida dura i recordava el seu marit mort fa ja quasi dos anys. En aquell moment va entrar al bar en Miquel (el jove més pròdig del poble) es va asseure al tamboret i amb els ull plens de lleganyes i veu ronca demanà el cafè amb llet. Aquella nit havia anat a dormir tard, va sortir amb els amics i ara li tocava anar a treballar a la benzinera del poble.

Altre cop a la plaça l'Enric es creuava amb la Lluïsa, tots dos amb les galtes vermelles, no es van saludar, el dia abans havent sopat van enganyar a les seves parelles dient que anaven al bar de la plaça a jugar al "Bingo" els remordiments els corrien per dins.

Altre cop a l'estanc el Martí (l'estanquer) i l'Antònia xafardejaven tot observant la trobada de l'Enric i la Lluïsa. En Martí pateix insomni i ahir tot rabiós va sortir a passejar pel poble tot trobant-se amb la parella secreta.
El Benet amb un rostre esgotat i famolenc va entrar al bar de la plaça, acabava de sortir de la fàbrica del poble veí, s'havia passat tota la nit fent peces per a tractors. Ara es demanava un got de vi i un entrepà de truita.
A la plaça començava a ploure, el dia rúfol semblava voler avisar, però la Maria tota sorpresa sortí corrent a plegar el tendal del bar.