XXIX-PEROT EL BUFÓ

Perot pot ser retardat i colós, però té un cor i un esperit que per tothom és ignot.


XXIX-PEROT EL BUFÓ



És un infant en Perot
amb el cos d'un homenot !
Muntat en el meu corser
quan vaig prendre possessió
amb alegria i il·lusió
al mig de l'escridassada,
de joia, per la meva arribada...
en ell, m'hi vaig fixar jo !
Allà, darrere de tots,
gesticulant i fent bots
hi havia un home cepat.
Una dona l'empaitava
amb una branca pelada,
colpejant-lo sobre el cap !
S'arraulia... s'amagava,
i quan la veia distreta,
saltava, boig de content,
alçant els braços ben alt,
com si volgués heure el vent,
i la fembra un altre cop
li pegava amb el garrot !
És un infant en Perot
amb el cos d'un homenot !
Una de les primeres nits
mirant el cel estrellat,
brillant, d'una nit tranquil·la,
em semblà sentir l'udol
d'un llop en la llunyania,
i parant-hi més esment
era un crit el que sentia !
"Una prenyada parint !"
-vaig dir-me per mi mateix-
(tots sabem que a la partera patint,
un o altre xiscle se li escapa.
El nadó empeny... neix,
i, eixit, el somriure esclata !).


Però aquell crit esfereïdor
era llarg, durava massa !
"Deu ser algun desgraciat,
que sense saber-ho jo
està morint-se de por
en una gàbia penjat? !"

Al matí, allò primer que vaig fer
fou preguntar a l'herbolari
si algú patia un calvari
per cridar amb tal desesper.
La cosa queda aclarida
i és que el pobre Perot
perd el control i la mida
quan li ve el mal de cap fort !

És un infant en Perot
amb el cos d'un homenot !

Passejant per la campanya
per conèixer el meu veïnat,
vaig veure, de lluny estant,
com amb delit em mirava
aquell home mig infant.
La seva mare el renyava,
fent-lo amagar al sotabosc.

Atansant-me, li diguí:
-Qui sou vós i aquest talòs !?
-Jo, la mare; ell, el meu fill, en Perot...
que, de saber, no en sap ni un brot !
És inútil i sense seny,
m'humilia, m'avergonyeix
i sempre li haig de fer un reny !

-Vine, Perot !
Li vaig dir:
-Ambdós xerrem pel camí !

Atemorit s'acostà
i jo, baixant del cavall,
com aquell qui no fa res,
li explicava d'on venia,
i quins projectes tenia,
i allò que estimava més...

Renoi! Es va destapar,
i parlava i parlava,
no el podia fer callar !
Al final vaig decidir
que vindria al meu castell
i que en seria el bufó.
Per tota aquella contrada
no n'hi havia de millor !

És un infant en Perot
amb el cos d'un homenot !

No t'ho pensis,
quan tinc un problema greu
crido el bufó a prop meu.
Sí, ja ho sé, és arrauxat,
però sempre em conta la veritat !
Tal com ho pensa, ell ho diu.
Ràpid, amb un mirar viu,
té un sentit amagat,
i escoltant-lo atentament
més d'un cop jo l'he encertat !
Passa del plor a la rialla
i de la rialla al plor
igual que ho fa la quitxalla
en la fosca i en la claror.
És tranquil i és tabalot !

És un infant en Perot
amb el cos d'un homenot !

Un dia, en l'hort del castell,
darrere el galliner vell,
m'arribà un dolorós sanglotar,
d'aquells que surten de dins
i no saben on anar !

Era En Radulf que ofegant
el seu sofriment tan gran
s'abraçava amb en Perot;
i en Perot llagrimejant,
donant-li cops a l'esquena
com una mare a l'infant,
anava fent-li moixaines
i sense dir res... consolant !

Pot ser retardat i colós
(pel defecte del cervell
i la grandària del cos),
però té un cor i un esperit
que per a tothom és ignot.
No té mesura el seu cor,
es dóna ell en vaitot !

És un infant...
Sí, és un infant en Perot
amb el cos d'un homenot !


Josep Vendrell i Torres