Vull saber

Vull saber
A quantes dones has dit t'estimo,
A quants cossos has recorregut acariciant,
I quantes t'ha sorprès l'albada al seu llit.

I ara vens cap a mi
Un de les maldats que hi havia dins teu,
I em demanes que et perdoni,
Que sols era un joc l'amor que els hi donaves.

Com et puc perdonar sense saber primer
Que no jugaràs amb mi, com feies amb elles,
Que no et despertaràs als meus braços
I marxaràs després sense dir-me adéu.

Només per l'amor que et tinc, puc perdonar-te allò,
Però si un dia decideixes marxar a un altre port
No lluitaré per retenir-te prop meu,
Però si marxes, moriré amb el teu record.

Potser marxis
I quan la teva memòria retornin els records passats
Veuràs ferm el meu amor i el mal que em vas fer
Aquella matinada en que els meus braços et buscaven
I les meves llàgrimes caigueren per tu
Fins que s'assecaren els meus ulls.

Pot ser que ploris de ràbia
O riguis pel record
D'aquella insignificant persona
Que va viure el teu amor.