Una plant sur de passeig

En Fermí era tot un personatge. Jo no el coneixia però sí m'el trovaba molt sovint, donc vivia a prop del meu barri.

En Fermí em captava, doncs feia passejades singulars, atractives, molt deixades anar. El seu caminar, les postures del seu cos relaxades, ulls oberts mirant i no mirant.

En Fermí sempre s'aturava a xerrar una estona, a peu dret, amb dues bones veïnes que més o menys coincidien, tot passejant els seus gossets.

I en Fermí un dia em va sorprendre i a més gent, de ben segur. Passejava, portant una planta mitjaneta de menta.

Una planta ben maca. Plena de verd i salut. I jo, em vaig acostar i li vaig preguntar:

- Perdoni, som veïns, i moltes vegades el veig passejant sol... avui porta una planta i és molt maca.

- Sí. Me l'estimo molt. I avui he decidit que cada dia la treurè a passejar.

- Com diu ?

- Hi ha gent que treu a passejar els seus animalets. Jo no tinc animalets. Tinc aquesta planta i vull que senti la natura, la llum, el sol....

- És la primera vegada que em trobo amb una persona que treu a passejar una planta.

- És un ser viu. Jo visc a un principal. Sense cap espai exterior. Per les finestres arriba el sol molt minso i he decidit que m'acompanyarà en el meu passeig.

- Sorprenent !

- Estimo la Natura en totes les seves manifestacions vives i les plantes també formen part de la Natura... i em sembla que li pot agradar compartir amb mi una bona passejada.

- Sensacional, el felicito !

En Fermí marxar. I jo m'el vaig estar mirant una bona estona. Persona i Planta. Planta i Persona. Caminant pel barri. Molt aviat, es va aturar amb aquelles dues senyores i els seus gossets.

I jo vaig enviar un petò a aquell grupet deliciós.