Un món de fantasia

Passejant-me pel món dels personatges m'he trobat la bona fada asseguda a l'ombra del riu i murmurant coses estranyes:

- Bon dia fada màgica on has deixat les teves ales?
- Les té el dimoni que volia veure el cel. ( m'ha dit malhumorada )

Guiada per la curiositat he decidit enlairar-me:

- Que hi fas aquí dalt, que hi fa massa calor a la teva casa?
- A l'infern si està molt bé, així que calla ase, només sóc aquí perquè els Déus avui volien rauxa.

Empentada per la temptació m'he endinsat on ningú vol endinsar-se:

- Bufa....quina calda per aquí baix...voleu dir que amb tanta xafogor ja podeu gaudir de la marxa?
- Jaja, tu també t'ho has empassat! El que volem nosaltes no és disbauxa, sinó un lloc on refugiar-nos del diluvi que està per caure

Qui ho diria aquests deus, la saben ben llarga, però això del diluvi m'ha sobtat, deuen voler castigar a aquests nans del diable:

- Digueu-me nans, quina neu fet aquesta vegada ?
- Nosaltres mai més res, si no és que no se'ns mana

Veig que altre cop hauré de ser jo quin en tregui l' aigua clara. ..Ostres! Em sembla que he trobat la víctima abans del que em pensava:

- Home del sac, que hi fas aquí lligat i amb la pell esgarrapada?
- Aquest nans que estan tots folls i m'han aferrat en aquest arbre .

Això només els hi pot haver manat la noia que en la nit és dama:

- Lluna, des de quan manes als nans fer aquestes salvatjades?
- Des de que l'home del sac ha fet témer la nit a la pobre canalla.

Així doncs els nens no dormen, tenen por que el mal senyor al corrent de les marranades, aprofitant tanta foscor, se'ls emporti lluny de casa.

Caram quina història, quina cosa tan estranya els dimonis al cel i les fades sense ales, renoi quin aldarull , aii... aquesta esfera platejada, m'ha deixat fora de joc l'home que feia creure la mainada.


I és que aquest només pot ser el món, el món de la fantasia
I és que aquest només pot ser el món, el món fet amb poesia.