Cercador
Un infant al darrera....observació....
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
Per què el deixem, a vegades, al darrera ?
Ella, Ell, naturalment , si no va agafat o arrastrat o dolçament acompanyat de la ma adulta, porta el seu ritme diferent. S’atura, quan vol, per observar, descobrir, l’entorn, que potser els adults més o menys ja coneixem o prescindim.
Sentir-se al darrera pot crear certes sensacions conflictives. Una mostra: No sentir-se reconegut com persona (en creixement) que aprèn una certa autonomia. I això un infant ho capta al seu nivell i té influença en la seva maduració com persona.
El grup ajuda molt al creixement individual de l’infant i aquest procés es vital. És molt enriquidor aquest procés conscient d’integració al grup familiar. Al darrera, pot provocar una certa més o menys intensa desconnexió de l’acolliment i seguretat grupal.
Al darrera veus a la gent que coneixes i estimes d’esquena. I un infant li costa “no veure” sempre la cara de la gent identificada per somriure, per l’amor.
Comentaris
-
Un infant al darrera...[Ofensiu]Gemma Matas | 19-02-2014
Potser més d’un cop no prestem massa atenció a un comentari quelcom que ens fa un infant, en aquell moment estem pensant en altres coses “més importants” i no cal parar-hi gaire atenció, però, ens parem per un moment a pensar en la gran importància que té per aquella criatura el que ens està comentant? – ens parem a pensar que aquell petit descobridor del món ens estar exposant una cosa que li ha cridat l’atenció perquè per ell és nou, o simplement perquè vol compartir amb nosaltres un pensament, en aquell moment primordial per ell?
Hem d’aprendre molt per saber entendre el gran món dels infants!
Moltes gràcies pel teu comentari Joan. M’agrada molt rebre les reflexions que sempre fas i que demostren la gran sensibilitat que tens. Moltes vegades, tot i que és un escrit meu, el teu comentari em porta a fer una reflexió.
Una abraçada i... ens llegim,
Gemma
-
BONA REFLEXIÓ JOAN ![Ofensiu]joandemataro | 12-02-2014 | Valoració: 10
i es que els petits queden enrere perquè fan aquelles coses que nosaltres anem oblidant per manca de temps o perquè vivim massa atrafegats o no sé pas...
salutacions joan ! ;-)