Ulls negres

Un relat de: indefinida

Ulls negres, viatgers de la nit,
Que camineu en la penombra,
Us ho suplico un cop més,
Guieu-me fins la lluna.

Ulls negres, bohemis fidels,
Que teniu estels per pupil·les,
Us ho demano per favor,
Digueu-me el secret del silenci.

Ulls negres, germans de l'atzabeja,
Que inciteu l'udol dels llops,
Us ho prego de genolls,
Tanqueu-me dins la vostre mirada.

Ulls negres, feu-me cel de pell bruna.

Comentaris

  • Et torno a comentar[Ofensiu]
    magma | 18-04-2007

    Aquest també trobo que és un poema molt macu, tot i que els dos anteriors que t'he comentat m'han deixat encara més petjada.

    Indefinida, tens un do, llegir-te és un plaer i crec que aviat seré adicta als teus escrits jejejjee (ho dic amb tot l'homor possible ee)

    Felicitsts un cop més.

    Mâgmâ

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de indefinida

indefinida

115 Relats

337 Comentaris

116167 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...
Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...