Trobada curiosa

El DIA i la NIT per fi es van trobar.

Cap dels dos personatges d'aquesta història volia reconèixer que tenia ganes de trobar-se. En el fons, sí.
I es van trobar i van petar la xerrada.

- Hola NIT
- Hola DIA
- Amb respecte, NIT, però t'ho haig de dir. No m'agrades... sempre vas a les fosques.
- No, DIA. Ignores els mil·lions de punts de llum que m'acompanyen tota la nit.
I tu no ens tens cap.
- D'aquests no. Tinc un de ben maco i potent, el Sol.
- Tens raó. M'agradaria conèixer el Sol.
- Molt perillós. Deixaries de ser nit.
- I no ho podriem arreglar ? Encara que fos un moment molt curt.
- És perillós. I per què vols veure al Sol.
- Vull veure la seva llum i sentir la seva energia.
- Ja tens llums...
- Artificials. M'han explicat que la llum natural és diferent.
- Hi ha molta gent que viu, treball, gaudeix del temps de nit. Hauries de gaudir d'aquesta satisfacció.
- I tant que en gaudeixo. La nit és màgica a molts nivells. Però m'atrau això del sol.
- Xerrant amb tu, m'han entrat ganes de conèixer les teves llums.
- Vaja, Vaja ! Curiós. Un DIA que vol ser NIT i una NIT que vol ser DIA.
- Concretem... sols una estoneta.
- I què fariem ?
- Obrir els ulls i...
- Com una aventura plena de sorpreses i novetats !
- Tot diferent !
- O tot igual amb llum diferent.
- NIT, t'acompanyo a conèixer el Sol.

La xerrada apuntava a les primeres clarors i dos personatges abraçats es van enamorar del Sol.