Cercador
TRANSICIÓ
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
TRANSICIÓ
Rellisca l’aigua i s’escorre;
s’eixampla i s’estreny;
avall... avall l’empeny
el desig que no discorre
perquè ha perdut el seny!
Ara tranquil•la reposa
en la badina plaent!
Ara nerviosa rossola
acompanyada pel vent!
A dalt del cim era clara;
en la plana, terbolenca,
veu la mar i s’aclapara
veient finir el seu ara
allà on l’onada es trenca.
Cada generació
és com un riu que davalla
a la més humil prosternació;
de la innocent quitxalla
va a la vellarda oblivió.
Al flum, la memòria l’acompanya,
i des del néixer amb ell creix,
en la plana, des de la muntanya,
de records en porta un feix!
Dintre la mar es bressola
cada història del passat.
Perdoneu-me!...,
si el cant de la meva barcarola
(tot fos en l’eternitat)
hi ha algú que escolta pacientment
i l’ha oblidat la meva ment.
En aquest vall que s’acaba,
l’onatge, en cada volta,
amb solta o amb poca solta,
va transmetent el futur.
La retentiva a desmoda
d’un cant monòton i curt,
sense voler s’acomoda
i a voltes surt o no surt.
Foc i fum són unitat
de bona gana o a desgrat.
Els records de cadascun,
que la vida ha regalat,
AL FINAL TOTS SERAN UN!
Josep Vendrell i Torres
Rellisca l’aigua i s’escorre;
s’eixampla i s’estreny;
avall... avall l’empeny
el desig que no discorre
perquè ha perdut el seny!
Ara tranquil•la reposa
en la badina plaent!
Ara nerviosa rossola
acompanyada pel vent!
A dalt del cim era clara;
en la plana, terbolenca,
veu la mar i s’aclapara
veient finir el seu ara
allà on l’onada es trenca.
Cada generació
és com un riu que davalla
a la més humil prosternació;
de la innocent quitxalla
va a la vellarda oblivió.
Al flum, la memòria l’acompanya,
i des del néixer amb ell creix,
en la plana, des de la muntanya,
de records en porta un feix!
Dintre la mar es bressola
cada història del passat.
Perdoneu-me!...,
si el cant de la meva barcarola
(tot fos en l’eternitat)
hi ha algú que escolta pacientment
i l’ha oblidat la meva ment.
En aquest vall que s’acaba,
l’onatge, en cada volta,
amb solta o amb poca solta,
va transmetent el futur.
La retentiva a desmoda
d’un cant monòton i curt,
sense voler s’acomoda
i a voltes surt o no surt.
Foc i fum són unitat
de bona gana o a desgrat.
Els records de cadascun,
que la vida ha regalat,
AL FINAL TOTS SERAN UN!
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
819168 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >