Cercador
T'estimo
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Et dugué en Boris.
Desnodrit, espantat famolenc i indefens.
De primer et vàrem fer un racó. Mica en mica aconseguires el teu lloc; al nostre pis, als nostres cossos i fins i tot a les nostres ànimes.
Vàrem guanyar-nos la confiança mútua. Formes ja part íntima de nosaltres. Les nostres intimitats no tenen secrets per a tu. Les nostres olors, que no més tu, saps completament apreciar fins i tot les més amagades.
Comparteixes els nostres llits i els nostres somnis. Saps millor que ningú quan ens llevem i quan ens anem a dormir. Coneixes les nostres pessigolles i nosaltres les teves. No t'amaguem res.
La teva gosadia i curiositat és clarament intrusiva i fins i tot, invasiva, però, ¡ets tan subtil i seductor! tan atent, tan enginyós, tan agradable, tan oportú o inoportú. Cal dir-ho, però com bon trapella, saps fer-te sempre perdonar... bé gairebé sempre, vull dir.
Sens dubte, sabríem que fer sense tu. Però t'estimem i et necessitem, Bambolino.
¿Qui ets? ¿D'on vens? ¿on vas? i, nogensmenys ¿per què?
La teva natura, es evident. De bon segur no se li haurà escapat a cap relataire que amable i atent, o fins i tot desvergonyit/da, gosi comentar aquest, modest, relat que vol, fàcil jugar, aquesta tarda d'agost. Ara i en aquest lloc.
T'estimo.
Comentaris
-
Intrèpid![Ofensiu]Libertas | 14-08-2007 | Valoració: 10
Apa, un 10 per originalitat!
Et ben asseguro, Epicuri, que no pots parar de llegir fins que acabes, però tot i acabar, no queda res clar!
És aquest diàleg intern d'uns misteriosos "nosaltres" i l'altre personatge...
Qui és????
Ahhg.
O no és res?
És res fruit d'una tarda d'agost avorrida?
Aix.
M'ha sorprès més que encantar-me.
Bo!
Un petó d'una relataire desvergonyida, no sé pas si amable.
Libertas
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
430241 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com