Cercador
SOL, I DE DOL
Un relat de: Josep Vendrell i TorresSOL, I DE DOL
(fragment)
Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m’aturen, astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
–Per quin cel mort–, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D’astre ignorat m’adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M’és present el paisatge
De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany:
Jo m’hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure’m tot. O del diable engany.
J. V. Foix
Sol vaig haver nascut
i ple de dol,
deixant l’antic claustre maternal
tot era nou amb llum astral
i buit,
sense la protecció de cap escut!
Els viaranys que em porten en aquest paratge
–després d’estar avesat a tants paranys–
preveig que, igual que els primers anys,
torno a experimentar la vetusta imatge.
Sol hauré mort...
I ple de dol!
Etern caminant orb, devers Déu i els seus afanys
o caient amb el diable amb els seus propis enganys.
Josep Vendrell i Torres
(fragment)
Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m’aturen, astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
–Per quin cel mort–, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D’astre ignorat m’adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M’és present el paisatge
De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany:
Jo m’hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure’m tot. O del diable engany.
J. V. Foix
Sol vaig haver nascut
i ple de dol,
deixant l’antic claustre maternal
tot era nou amb llum astral
i buit,
sense la protecció de cap escut!
Els viaranys que em porten en aquest paratge
–després d’estar avesat a tants paranys–
preveig que, igual que els primers anys,
torno a experimentar la vetusta imatge.
Sol hauré mort...
I ple de dol!
Etern caminant orb, devers Déu i els seus afanys
o caient amb el diable amb els seus propis enganys.
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
834147 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >