segueix-me

Un relat de: Albert Segarra Alegret

Quan la pendent exalta els sorolls,
en la paraula oblidada,
s'enrosca la idea que fuig dins el cervell.

per les llàgrimes dels meus ulls que
es perden en la nit,
aspiren, desitgen demanen
una part , sols un instant per mirar-te
fondre's entre els teus dits.

Oh dolça imatge que agafo i s'escapa,
Desig amagat , Amb zel ben guardat.
Ben endins…

Només per mi,
I si ho desitges per tu…
Dóna'm la mà i segueix el meu camí…


Comentaris

  • uaooo[Ofensiu]
    estel | 15-09-2005 | Valoració: 8

    és molt bonic! de debò m'ha agradat molt, és d'aquells poemes per llegir en veu alta amb música de fons... felicitats t'ho has currat!

l´Autor

Foto de perfil de Albert Segarra Alegret

Albert Segarra Alegret

20 Relats

8 Comentaris

19542 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
UOola a Tots, i en especial a aquells que poc u molt em coneixeu,
BArceloní pixapí, amb avantpassats a les terres de Lleida.
Intent d'arquitecte,
i actualment projecte de Jurísta. XD
Em podria definir com un astronauta de les paraules, que navega per aquest espai una mica perdut i buscant-se constantment.
Així doncs intento convertir en tinta tot allò que puc, de manera a no oblidar allò que em marca i és important.
I és agradable trobar altra gent que fa camins similars i t'anima a seguir..
A tots moltes Gràcies i sobretot a aquells que m'han llegit i em comenten sigui per bé o per mal allò que sóc capaç de dir.
MOltes Gràcies a tots.