SEGRESTAT

Un relat de: Joan G. Pons


Mirava bocabadat una foca que em semblava li era familiar. Sorprés, doncs jo mai he tingut tractes amb una foca. Tampoc tinc res en contra. M'agrada i admiro la seva pell brillant i suggeridora a lliscar per ella.

Sobtadament, unes quantes mans m'agafaren i ja no recordo res.

Despertà en una sala de color verd poma. Tot mirant la sala i el color vaig sentir que em trovaba lliure i bé físicament.

Assegut amb una certa comoditat, afavorida per coixins, intentà incorporar-me quan sentir una veu molt potenta i autoritària que deia:

-Quiet, Joan !!!!
-On sóc ?
-Aviat seràs pre-jutgat.
-Pre-jutgat…. Què vol dir ?
-Vol dir, continuar la veu sense rostre, conversar prèviament.
-M'agrada conversar !
-Ja veurem si t'agrada conversar del que ha motivat el segrest.
-Estic segrestat ?
-Voluntàriament no hauries vingut.
-Segons el tema. Repeteixo, m'agrada conversar.
-No sé, no sé…
-Ep !! M'agrada conversar amb llibertat. No segrestat i m'agrada veure la teva cara i xerrar tranquilament. Qui sou ?

Una llum forta i també relaxant il·luminà la sala. No erem dos, hi havia més gent.

-Joan, som PERSONATGES que tu cites i critiques en els teus relats. I no estem d'acord. Ets un anihilador. Ets un exterminador. I no ho acceptem.
-Vaja, ara ja ho tenim tot clar. I m'agrada que…. Segrestar és molt fort…. Una trobada cordial també anava bè oi ??
-Potser no hauries vingut.
-Sí. Dialogant s'aclareixen conceptes, situacions, possicions…
-Calla !! Et presento a la gent que vol parlar i que va votar segrestar-te:

SENYORA "VÌCTIMA"
SENYOR "TOT EM SURT MALAMENT"
SENYOR "FRUSTRACIÓ"
SENYOR "EL PASSAT VA SER MILLOR"
SENYORA "DEPENDÈNCIA"
SENYORA "FER VOLAR COLOMS"

-Us saludo i conscientment no dic encantat. Sou uns personatges que no m'encanteu. Al contrari, sou caùstics.
-Ja ensenyes les dents…
-Dic el que sento i ho dic molt sentit. Afegint el sentir com quelcom que arribant per vosaltes, personatges, fa molt de mal… molt, molt de mal.
-Explica't Joan. Mentre un rebombori general envaïa la sala.
-Fer-se la víctima… a què condueix ? No és una manera de viure.
Tot surt malament… què qualifica el malament ? Sentir i fer sentir el sentiment de culpabilitat…
Frustració… quelcom que aporta un resultat diferent… i què…. Continuar… Anclats en el passat… això és arxiu històric.
Dependre és un esclavatge.
I fer volar coloms també és dependre, esclavatge, d'un futur que podem dibuixar, però que no és la realitat quotidiana.
-Vaja, Joan, ja t'has carregat a tothom.
-Tant de bó !!
-Per què ?
-He incorporat a la meva vida la dimensió de la positivitat. Diferent del "que tot surt bé". Admeteixo la meva part d'incidència en la realització, però és un part i per tant, prescindint dels "anomenats resultats", jo tinc altres parts (oportunitats) per tornar a intentar-ho, a provar-ho, a reaccionar i tornar a agafar el fil creatiu de la vida, de la meva vida.
-Llavors…
-No sé qui ets. No m'importa. Sí conec aquests personatges negatius, bloquejadors, nocius pel creixement de les Persones com persones.
-Què vols insinuar ?
-A qui has de segrestar és a elles i a ells.

Un fort soroll i ventolada per tot el cos em transportar a prop de casa.

Mirant a tort i a dret, ningú pendent de mi.

Obrir la porta de casa I una expressió de satisfacció, no de victòria, pujar des de els peus fins al cap, aturant-se una estona a prop del cor.




Comentaris

  • ohhhhh ironia[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 12-04-2008

    Completament d'acord Vicent. I m'agrada molt aquesta visió positiva d'aquesta "paraula-actitud". I això que encara no he llegit el teu relat.
    En les meves tasques formatives que faig mitjançant la Federació Catalana de Voluntariat Social, tinc disenyat un CURS sobre el SENTIT DE L'HUMOR i la tecla de la ironia.... és ben present. Gràcies.