Sabor amarg

Els núvols s'esforçaven
per mantenir la pluja a ratlla.
La tristesa del dia s'encomanava.

Els nostres cossos necessitaven calor,
tonificar-se per ofegar les penes.
Ens vam asseure a una terrassa
per prendre te.

Vam conversar, com sempre,
de coses tristes.
Del món en sí,
de les nostres vides,
d'aspiracions,
de treball,
d'habitatge,
de família,
una munió de calamitats,
tot força cru,
gens apetitós.

Va arribar el te bullint.
Allò ens reconfortaria.

El vam tastar,
era amarg.

Vam aixecar la mirada
buscant un xic de sucre
però un mico astut
se l'havia endut.