Passejant d'incògnit

Un relat de: Bianca

Ànimes solitàries envoltades per la boira
passejant d'incògnit en la foscor de la nit,
cercant per carrers desconeguts
la tendresa, la calor d'un somriure.
Éssers que intenten abandonar la desesperació,
uns amb més fortuna que altres.
Sigui quin sigui el destí,
alegria o lament, infern o paradís
no es permeten les oportunitats perdudes
ni la caiguda en la desesperança

Comentaris

  • Èssers desesperats[Ofensiu]
    Melcior | 17-05-2008 | Valoració: 10

    en la boira i la foscor de la nit , solitut , por manca d' amor .
    Endavant!

  • I like it![Ofensiu]
    Llum del Nord | 17-05-2008 | Valoració: 8

    Em recorda a un bon llibre que vaig llegir...
    És com si haguéssis deixat de veure la façana de les persones per descriure que hi ha més endins...

    Fins aviat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Bianca

165 Relats

332 Comentaris

229585 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
The sea will crowd us with lovers at night
There's nothing like this built today
You'll never see a finer ship
Or receive a better tip in your life