OMPLIR-HO TOT...

OMPLIR-HO TOT
DEL VOSTRE AMOR
(Fra Dom Miquel deia:
Cal, sense córrer gaire,
omplir totes les coses de l’Amor de Déu.)


En totes les coses, Vós hi sou present.
El món, amb la història, no té la memòria,
ni la consciència de Vostra presència;
de la falsa absència en fa la vivència.
En allò bo i dolent és inconscient
que, en totes les coses, Vós hi sou present.

Junts, tots els germans canviarem la història.
Tenim ignorància, però amb molta constància
i un esforç profund omplirem la vida;
no tindrem mesura ni prendrem la mida.
Amb el Vostre Amor, sadollats de glòria,
junts, tots els germans canviarem la història.

La feina comença, cadascú tot sol.
Els consells d’un mestre prou m’han ajudat;
tingues paciència, omple’t de constància i simplicitat.
Que el teu cor es vessi de tant estimar!
Ple del DÉU ESSÈNCIA, amb tot un estol,
la feina comença, cadascú tot sol.

Quan passi la porta que dóna al carrer:
DÉU MEU, US ESTIMO! amb el cor diré.
I al tornar a passar,
aquest sentiment tornaré a expressar.
Així cada cop, i pel mateix lloc, em farà estimar.
Volta rere volta,
un intens Amor, sense esforç, faré,
quan passi la porta que dóna al carrer.

Amb semblant Amor...
en una altra cosa posaré jo el cor.
La mateixa força, senzilla i constant,
tot ple de silenci, jo faré aquest cant.
Enmig dels humans, en la solitud,
o en un poble gran, jo aniré estimant.

Per anar creixent en Vostra alegria i Vostra dolçor,
amb el Vostre Amor...
en una altra cosa posaré jo el cor.

Igual que en les coses,
faré amb les persones (estranys i germans,
són la imatge plena de Vostra presència
i de l’Arbre Sant).
Amb més insistència, ple de paciència,
sense córrer gaire, aniré avançant,
ple d’Amor serè,
junt amb els qui pugui, unides les mans!
Igual que en les coses,
faré amb les persones (estranys i germans).

També en l’alegria,
al mig la dissort i el sofriment gran,
aquesta ciència serà la clemència,
que amb perseverança aniré pregant.
DÉU MEU, US ESTIMO!, un petit instant,
Que, quan tens dolor i et prem l’angoixa,
és molt minso el clam.
També en l’alegria,
al mig la dissort i el sofriment gran.

Amb el DÉU AMOR tot ho emplenaré.
La feina comença, cadascú tot sol.
L’infant va creixent i deixa el bressol.
Ple del DÉU ESSÈNCIA i amb tot un estol.
A dintre de casa o a fora al carrer,
amb el DÉU AMOR tot ho emplenaré!.

Josep Vendrell i Torres