Cercador
ODISSEA
Un relat de: Pep- Compartir:
ODISSEA
Ràfegues de llum insuportables emplenen
les estances de les nostres ànimes.
Més enllà d'on mai hauríem somniat
bastim un regne de possibles.
Tot d'aus virolades confegeixen
amb filagarses de nimbus
un normatiu efímer.
Demà en faran un altre.
Així tots els estols diran la seua,
faran la seua.
És l'àmbit que tots vam esperar.
Els deus ja ens ho havien promés.
Tan sols això: promés. Però nosaltres
els homes, ho hem aconseguit.
Lloc d'encontre. Mans entrelligades
que s'enfilen fins les darreres constel·lacions.
Volen ser tot en tot. Llum, espai, èter, cosmo-
astres, eternitat...
És així com de les fondalades de la nostra intimitat,
ultrapassant els límits que ens suporten,
esdevindrem genis, co-creadors, savis...
Guerrers de la tendresa que lluiten amb capolls
de geranis i lliris per escampar pels espais ilimitats,
allò que hom amorosia.
Ja és el temps de les victòries i la joia,
dels clarins als vents i d'obrir els cellers,
ara veniu a la taula que dona la volta al món,
que no te fi, on caben tots i aquells que vindran.
Promesa desfermada que alliberarà
totes les generacions deleroses del prodigi.
Ara sí; ara sí que hi som!
Pep Maig 2007
l´Autor
41 Relats
34 Comentaris
35686 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Amigues i amics. Fa trenta anys que vaig fer trenta anys.Soc d'un poble de l'Horta valenciana anomenat Alaquàs
No vaig anar a l'escola ni allò mínim que fora desitjable. O siga que puc mostrar-vos un migrat certificat d'estudis primaris; molt primaris.
M'agrada que ploga; al meu país hi plou poc
Crec en Déu. Crec que és feu home en Jesús de Natzaret. Em sent afortunat per això.
Soc tècnic de so.
Fume "caliquenyos" valencians.
Soc autodidacta i me n'he sortit, però no us ho recomane.
Tinc dues filles i un fill, mel! La meua estimada es diu Empar; ¡més mel!
Estime la vida i crec en la bondat de la gent.
M'estime la mar. Em te el cor pres. M'agrada furgar-li la panxa.
Patisc des de fa no en se quant d'anys de migranyes i això fa que visca cada
bocí de benestar com si fos un regal.
Les converses amb amics, família o coneguts no les canvie per res.
Escriure sempre m'ha agradat. De jovenet
hi col·laborava en publicacions clandestines -o no- i de lluita per les llibertatsdemocràtiques.Despres en mogudes de moviments d'Esglesia i també nacionalistes.
D'uns anys ençà que estic pres per una obsessió que em fa llegir i escriure poesia sovint. Em fa sentir-me molt be. Crec que puc aportar alguna cosa.
D'antuvi el meu agraïment pels vostres suggeriments sobre tot si son sincers.
Crec que sovintejaré aquesta casa.
Ens llegirem sovint.
M'agrada relatsencatalà.