Cercador
Obre.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Els ulls a la vida.
Tots els porus,
de la teva pell:
L'alè que ara
t'emplena.
Mes val dir que si,
que dir que no.
Les portes al camp
destorben, tanquen
paisatges i camins
de pas.
Res no tenies, res
no tindràs, no discuteixis
el teu tros de pa; de blat
en tens de salvatge,
al bosc.
La por et vindrà a cercar,
fes com si no hi fos,
i ja està.
L'amor és pura supervivència
de tot el que cal tastar; el tresor
es per tot. No mes cal aturar-te
un moment i fer-te'n d'ell.
No és or, l'or per que en groc llueixi,
ho és per que un vol, per que així
és preuat.
El temps és l'únic i escàs be,
d'aquest dia que ara albires.
La raó, és un bon instrument.
però una presó molt cruel.
No cal mai tancar, el que és obert.
La seguretat és una serp, que es
menja la cua, i no en queda res mes,
tret de cercles, cercles i mes cercles...
o pitjor: portes tancades, sobre baules
picades en pedra..
El no, te com a molt, cent vuitanta graus.
El regal de la vida tres-cents seixanta:
És el cor obert del tot.
.
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
430493 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com