NO EM DEIXEN VIURE I NO EM DEIXEN MORIR

Un relat de: Josep Vendrell i Torres
NO EM DEIXEN VIURE I NO EM DEIXEN MORIR
(Greu malaltia de Fra Dom Jesús Maria Arbolí)

“La malaltia”, que mai és estimada,
de sobte em va venir.
Una pau i alegria serena
em portaven al lloc més alt de la carena,
veient com s’acabava el meu camí.

En la tenebra, em semblà albirar
la tènue llum de l’alba,
desitjant el dia lluminós
que mai s’ha d’acabar.
Si bé el dolor amb l’angoixa
no em van deixar,
se’m feia més lleugera la pujada,
sentint-me (l’ànima) segura, sana i salva.

Però no va ésser així, Senyor!
El meu cor s’enganyava,
no era la claror del sol naixent,
que jo tant enyorava,
sinó la prelusió de la tempesta,
que en plena negror del cel
mancat d’estels, llampurnejava,
i em deia de ben lluny que s’apropava.

I ara, com estic?
La ment desperta amb tots els cinc sentits,
el cos com mort,
perduda tinc la parla,
lassat el cor,
la visió, viva i clara,
sento perfectament,
veus i remor m’envolten.
O dolça quietud!,
de la cel•la, el claustre i el monestir volgut!
On és el port del meu vaixell?

Em sento a dintre un mar immens, perdut;
he naufragat... per les ones del dolor vençut.
Exposat com most en un tinell,
em posen de costat, tot recte o assegut,
a voltes de gairell.
Em somriuen…
em parlen amb molta comprensió.
Em renyen, m’escridassen:
“Au! Sigues bon minyó.”
Tinc la gola resseca, m’ennuega el menjar.
I, quan em donen aigua, em sento ofegar.
I el moment pitjor!
Oh!... tanco els ulls de vergonya
i penso en Vós, Senyor!
EM DESPULLEN I EM RENTEN
COM SI FOS UN NADÓ!
–Maria, mare meva!
Em sento abandonat!
Lligat en el meu cos
i amb CRIST CRUCIFICAT!
Camino en la nit fosca,
no sé el com ni el perquè?!
On ets, dolça ESPERANÇA?
CARITAT estimada, t’he perdut i no ho sé?
Tot jo sóc una lluita per conservar la FE!
–Salveu-me, o Bon Jesús!
Mireu-me, sóc aquí!
Els mals...

NO EM DEIXEN VIURE I NO EM DEIXEN MORIR!

Josep Vendrell i Torres

Comentaris

  • Benvolgut Josep[Ofensiu]
    allan lee | 17-03-2013

    has escrit un poema terrible, fa mal al cor, tan lúcid i real. Em sento molt commoguda. Estic segura que vas sentir el dolor de Fra Dom Jesús com si fos teu. és una lectura difícil, bella alhora, pel fons de gran tendresa que traspua. Una forta abraçada

    Silvia

l´Autor

Foto de perfil de Josep Vendrell i Torres

Josep Vendrell i Torres

1966 Relats

404 Comentaris

815233 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".

POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300


******

OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================

XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT


RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================

AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.

******************************************

Correu: < venrellus@gmail.com >