Nadal a la Cartoixa

Un petó en nom de tots!

NADAL A LA CARTOIXA

Trencat el primer son,
espero, impasient, obrir la porta;
la cel·la, en sense llum,
està silent… com morta,
mirant-me fixament,
ella, la caixa de mon pensament,
dolç ermitatge, és el meu habitacle.

Jo, encaputxat,
espero impacient el toc manat.

L'àngel em crida
quan la campana amb son dringar
la nit fa despertar, i m'anuncia
que l'infant-Déu és nat a l'establia.

El claustre en la penombre,
la lluna i les arcades amb llum i ombra
em marquen el camí
com l'Estrella d'Orient,
m'esperonen el cor i em fan seguir,
lleuger, joiós… ardit !

Capitells i arcuacions
son el meu guiatge
que em fan deixar l'estatge
per portar-me al poble de David.

De pressa, com els pastors
que van a descobrir les profecies,
vaig, i sento dels sants les melodies,
cants animadors
que de sota les creus i els xipresos,
han deixat el repòs
i lloen amb els àngels
la Pau i la Glòria desitjada !

Com els ocells en plena matinada,
sent encara de nit,
el meu silenci es transforma
(a dintre meu)
en crit de goig, d'amor i de delit!


L'austeritat és VIDA REGALADA
tan sols
en poder comtemplar Vostra mirada.
Oh Infant del meu amor !

La solitud és torna plenitud
de pobles i de races sadollada
del abans i del despres tornat amb l'ara.

No hi fa res que el món no t'hagi conegut,
el porto tot a dins de l'ànima,
foll, decebut, però assedegat d'amor !

Amb l'olor de la cera i el perfum d'encens,
l'església és l'estable
on és realitza el Gran Miracle.

L'altar… la menjadora,
el Nen hi riu… hi plora.
La salmòdia és pura adoració,
sense mesura de lloc,
de temps i dimensió.

I jo, OH DOLÇ INFANTÓ !
Miran-te amb il·lusió,
bocabadat darrera dels germans,
els ulls oberts i ajuntant les mans,
em sento petitet... l'últim pastor.

M'aproparé a TU, segur i sense por,
i en nom de tots et faré una besada.

OH SALVADOR !

Josep Vendrell i Torres