Cercador
MINVAR PER CRÉIXER
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
MINVAR PER CRÉIXER
Jo 3,30
Minva la nit,
minva la fosca del negre oblit.
L’albada creix, l’aurora trenca i el matí neix.
Oh, ignorància i saviesa d’idèntic lloc!
Sent el mateix,
és diferent si ets un vident o bé estàs orb.
Així li passa al pobre cor
quan la foscúria i la penúria l’han envoltat,
o si la llum i la fortuna l’eixoriveixen,
experimenta la diferència d’allò mateix.
En la foscor de ma existència:
trist, caminant,
sense saber si tiro enrere o vaig endavant,
tot m’és anàleg, dins la negror de l’únic mal;
res no varia, lligat al canvi de cada dia;
sota la llum tènue del propi estrall,
claror o fosca, tot és igual.
Haig de minvar la meva nit (plena d’angoixa i de neguit),
per créixer ja,
i desvetllar mon cos adormit
amb la llum clara que ja ha sortit.
Vull recordar el que palpava i ara veig clar.
Tenir visió, o no,
això és la clau de la qüestió
per millorar l’intel•lecte i la raó.
Minvar per créixer al mateix lloc,
estant on estic..., sent el que sóc...,
però ple de llum i no pas orb!
Josep Vendrell i Torres
Jo 3,30
Minva la nit,
minva la fosca del negre oblit.
L’albada creix, l’aurora trenca i el matí neix.
Oh, ignorància i saviesa d’idèntic lloc!
Sent el mateix,
és diferent si ets un vident o bé estàs orb.
Així li passa al pobre cor
quan la foscúria i la penúria l’han envoltat,
o si la llum i la fortuna l’eixoriveixen,
experimenta la diferència d’allò mateix.
En la foscor de ma existència:
trist, caminant,
sense saber si tiro enrere o vaig endavant,
tot m’és anàleg, dins la negror de l’únic mal;
res no varia, lligat al canvi de cada dia;
sota la llum tènue del propi estrall,
claror o fosca, tot és igual.
Haig de minvar la meva nit (plena d’angoixa i de neguit),
per créixer ja,
i desvetllar mon cos adormit
amb la llum clara que ja ha sortit.
Vull recordar el que palpava i ara veig clar.
Tenir visió, o no,
això és la clau de la qüestió
per millorar l’intel•lecte i la raó.
Minvar per créixer al mateix lloc,
estant on estic..., sent el que sóc...,
però ple de llum i no pas orb!
Josep Vendrell i Torres
Comentaris
-
Josep.[Ofensiu]Gabriel M. | 03-03-2013 | Valoració: 10
Meravellosos versos, potser que no sàpigues si és llum o foscor però sí absoluta força.
Una abraçada cordial.
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
820734 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >