Llit amb rodes

Un relat de: Epicuri

Fantàstic, el que he vist avui a l'aparador d'una cèntrica botiga de mobles. L'invent, o disseny, com vulgueu. Consisteix en una taula amb unes rodes d'un pam, o més. Amb,
justa la fusta, per encabir el matalàs i una diguem-ne tauleta de nit.

Pràctic ho es molt. Justificadament, o no tant. A mi m'ha servit per fer-me un tip de riure, i de gust. La qual cosa es molt saludable i no sempre fàcil.


Primer de tot. He pensat que és un estri ideal per a la política d'habitatge dels nostres governs: pose'm per cas el problema de desnonament que tan comunment afecta tant als inversors com a institucions tan nostrades com l'església o els ajuntaments.

Hem referieixo als desnonaments. Com posem per cas, les càrregues que ha hagut de fer la urbana, per desallotjar als veïns que es resistíen, inauditament a abandonar les seves vivendes, de propietat municipal, havent-los fins i tot ofert sucoses hipoteques de no més tres cents euros a tan sols a vint anys.

Amb aquest pràctic equipament doméstic no calen violències del tot innecessàries. Es recicla un lladre silenciós, d'aquests tan abundants avui en día. Se li dona l'adequada formació per tal de que enllesteixi els quatre trastos que acostumen a tenir aquesta mena a de llogaters mentre dormen, a la mateixa superfície del llit amb rodes i tauleta i sense més despeses ni escàndols fora de tó. Se'l deixa dormir tranquilament, mentre la son aguanti, baixant per qualsevol pendent d'aquestes que acostuma'n a desembocar al mar y llestos.

L'altra gran utilitat que, de seguida a apuntat la meva senyora. Es per posar a dormir a les visites. Diuen que són com el peix: El primer dia fresc i saludable, el segon començan a olorar i a partir del tercer pudeixen.

Més funcionalitats? S'accepten sugerències. Finalment us en donaré l'adreça. Crec que n'hi haura per tothom.

Comentaris

  • déu n'hi do![Ofensiu]
    ANEROL | 11-11-2007 | Valoració: 10

    el què dóna de sí la teva imaginació i expressió, de manera simpàtica i tocant temes que cremen.

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

426134 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com