Cercador
LES TEVES MANETES PETITES COM SÓN...
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
LES TEVES MANETES PETITES COM SÓN…
(Recordant la Missa del Gall del 1956, quan vaig sentir Crist dintre meu)
Les teves mans petites m’acaronen,
a l’acostar-me per fer-te, jo, un petó;
són elles, plenes del Teu Amor,
les que em perdonen.
Tendresa immensa del Déu, fet un nadó.
El buit omplia la meva jovenesa.
Assedegat buscava algun consol,
i t’has deixat trobar, ple de dolcesa.
En plena mitjanit, sortia el sol!
No sé quina tremolor m’aclaparava,
durant el sacrifici de l’altar,
i quan, per combregar, jo m’apropava,
mancat de forces, Tu em feies caminar.
El cor em bategava amb insistència,
voltat de tots, amb Tu estava sol;
OH RIU D’AMOR!, nascut en la innocència,
dins d’una menjadora, que et feia de bressol.
Així, com a una branca, sacsejada
pel vent impetuós del Teu Amor,
arribava, del final, la portalada,
obrint de bat a bat tot el meu cor.
Els càntics omplien l’església d’alegria.
Tots en filera per adorar el Senyor.
El Rei dels Cels és nat a l’establia!
La nit plena de llum, de pau i de dolçor!
Em trobo davant la teva imatge.
Els teus bracets em volen abraçar.
La meva ànima et veu en un miratge,
clavat en una creu... i em fas plorar.
Les teves mans petites m’acaronen,
per sempre més, per Tu, vull ser petó;
la sang que d’elles surten em perdonen.
TENDRESA IMMENSA
DEL DÉU FET UN NADÓ!
Josep Vendrell i Torres
(Recordant la Missa del Gall del 1956, quan vaig sentir Crist dintre meu)
Les teves mans petites m’acaronen,
a l’acostar-me per fer-te, jo, un petó;
són elles, plenes del Teu Amor,
les que em perdonen.
Tendresa immensa del Déu, fet un nadó.
El buit omplia la meva jovenesa.
Assedegat buscava algun consol,
i t’has deixat trobar, ple de dolcesa.
En plena mitjanit, sortia el sol!
No sé quina tremolor m’aclaparava,
durant el sacrifici de l’altar,
i quan, per combregar, jo m’apropava,
mancat de forces, Tu em feies caminar.
El cor em bategava amb insistència,
voltat de tots, amb Tu estava sol;
OH RIU D’AMOR!, nascut en la innocència,
dins d’una menjadora, que et feia de bressol.
Així, com a una branca, sacsejada
pel vent impetuós del Teu Amor,
arribava, del final, la portalada,
obrint de bat a bat tot el meu cor.
Els càntics omplien l’església d’alegria.
Tots en filera per adorar el Senyor.
El Rei dels Cels és nat a l’establia!
La nit plena de llum, de pau i de dolçor!
Em trobo davant la teva imatge.
Els teus bracets em volen abraçar.
La meva ànima et veu en un miratge,
clavat en una creu... i em fas plorar.
Les teves mans petites m’acaronen,
per sempre més, per Tu, vull ser petó;
la sang que d’elles surten em perdonen.
TENDRESA IMMENSA
DEL DÉU FET UN NADÓ!
Josep Vendrell i Torres
Comentaris
-
Josep[Ofensiu]Gabriel M. | 05-01-2013
Un poema tendre i viu. M'ha agradat la seva forma i contingut.
Cordialment,
Gabriel M.
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
818272 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >