La vida del riu

Corrent, jugant
A poc a poc vaig lliscant
Pendent avall.
Miro, i reconec
Vells amics,
Coneguts en altres temps.
Intento escapar-me
Del sol, i del seu
Reflexa roent.
Tanmateix vaig escoltant
L' harmonia del ocell
I deixant-me captivar
Pels colors més resplendents
Observant en l' horitzó
El sol ja gairebé fos,
Mirant com el cel blau
Ara és vesteix de fosc.
Mentrestant espio
La lluna vergonyosa
Que lentament
Sobre el meu mirall es posa.
Fins que sóc despertat
Del meu somni,
Pel cant més matiner,
i es quan obro els ulls i m' adono
que no tinc casa,
sóc un viatger.