Cercador
La veu
Un relat de: Epicuri- Compartir:
La Veu
Que aquí,
es veu,
es veu
però no
se sent.
Tan sols té valor de present
paraules que s'endú el vent.
Quina força!
quin poder!
en el vers i
en el revers,
del silenci
quin tresor!
que reforça
el seu valor.
Amb dos talls ben afilats,
com el SI i també el NO
i la punxa d'un pot ser.
L'acte, el tacte, finalment
fan del fet, el que serem.
Canta al vent, la veu.
Canta!
Que aquí,
es veu,
es veu
però no
se sent.
Comentaris
-
M'ha agradat[Ofensiu]Ullsblaus1 | 17-02-2009 | Valoració: 10
És un poema arriscat, original, m'ha agradat tot i que costa de trobar-li els significat. Es que jo no arribo a tant, però es veu fet amb sentiment.
Gràcies.
Salut i records
ullsblaus1 -
Quina força![Ofensiu]Xantalam | 04-02-2009
Es veu, es veu, però no se sent...
Sempre tenen força, les paraules, ja sigui dites o escrites. Ben trobat, Epicuri.
Ens veiem diumenge, a la calçotada i a la Rufa també. Aquesta vegada serem uns quants més; serà divertit veure als relataires.
Fins aviat,
Xantalam
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
426965 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com