Cercador
LA PRESÈNCIA DE DÉU (fragment)
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
LA PRESÈNCIA DE DÉU
(fragment)
Per tot arreu on provo d’estendre la mirada
ansiós de la presència i augusta majestat,
jo veig, gran Déu, la imatge suprema i venerada
amb què gloriós ostentes la teva immensitat.
Ton esperit omplena de la regió infinita,
on sols la fantasia tot just pot arribar,
a fins aquí la terra; l’anella més petita
d’aquesta gran cadena de mons que fas girar.
Jo et veig en l’ampla volta brillant de l’hemisferi
cenyit amb la corona de raigs del mateix sol;
jo et sento en la nit fosca, vetllar entre el misteri
quan dintre el bosc desgrana son cant el rossinyol.
Antoni Bori i Fontestà
Tots els sentits em diuen allò que vull sentir;
no et veig, però... t’endevino,
et tasto i et somio;
ets imprescindible en mi!
Sóc minúcia d’existència
davant de l’eminència de tot on ets present;
i sense veure’t,
t’experimento dins del meu pensament.
Il•lusòria raó o cert enyorament?
O Déu, et necessito!
El meu enteniment del meu no-res creixent,
va d’allà on sóc tan petit,
on seré un complement afegit...
no per acabar de fer el pes,
que a tu, o Déu!,
no et falta res de res.
Josep Vendrell i Torres
(fragment)
Per tot arreu on provo d’estendre la mirada
ansiós de la presència i augusta majestat,
jo veig, gran Déu, la imatge suprema i venerada
amb què gloriós ostentes la teva immensitat.
Ton esperit omplena de la regió infinita,
on sols la fantasia tot just pot arribar,
a fins aquí la terra; l’anella més petita
d’aquesta gran cadena de mons que fas girar.
Jo et veig en l’ampla volta brillant de l’hemisferi
cenyit amb la corona de raigs del mateix sol;
jo et sento en la nit fosca, vetllar entre el misteri
quan dintre el bosc desgrana son cant el rossinyol.
Antoni Bori i Fontestà
Tots els sentits em diuen allò que vull sentir;
no et veig, però... t’endevino,
et tasto i et somio;
ets imprescindible en mi!
Sóc minúcia d’existència
davant de l’eminència de tot on ets present;
i sense veure’t,
t’experimento dins del meu pensament.
Il•lusòria raó o cert enyorament?
O Déu, et necessito!
El meu enteniment del meu no-res creixent,
va d’allà on sóc tan petit,
on seré un complement afegit...
no per acabar de fer el pes,
que a tu, o Déu!,
no et falta res de res.
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
817795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >