La mort en vida

Diuen que en aquella casa,
Ara buida, que hi ha més avall,
I vivia un home estrany,
Que sempre estava sol.
Diuen que gairebé no sortia
Però que era alt i prim,
Imaginen que no menjava
ni tampoc dormia molt.
Jo era petita i ma mare
M'en parlava ben poc,
Suposo que era
Perquè li feia certa por.
Ahir encuriosida,
El vaig anar a visitar,
Jo trucava, ell no obria,
Cansada vaig marxar.
Avui l' han tret de casa
Cobert amb un llençol
Li tapava mans i mànigues
Li abrigava l'últim son.
La mort li ha apagat la vida
I diuen que és millor,
Però hagués estat millor que en vida,
No li volguessin ja la mort.