LA CRIDA

Qui sent la crida devers a un estat de vida determinat no pot deixar la necessitat de probar allò que l'atrau sense preveura el risc que li pot causar.


L A C R I D A

Vine i tasta la meva solitud!
Aparta't del brogit que et té perdut.
Retira't al desert fecund, sagrat,
on trobaràs consol i creixeràs
i et faràs gran : Desig enamorat !
Vine i escolta el meu silenci !
Que sense cap soroll
et parlarà la font que raja a doll
i sentiràs una passió que crema el cor.
Allò que ningú ha vist
ni cap ment recordi o pensi
et deixarà sadollat el teu anhel ardent,
no en la tempesta,
sinó en el suau i tènue vent.
Vine! I agafa aquest senderó amagat
que t'encamina devers la moderada austeritat.
Qui pot gaudir quan aquest món pateix i fina ?
Et sentiràs de tots agermanat
si vius sense abundància
amb alló just i amb constàcia.
Qui és… -sigui en l'estat que estigui-
el que no és en algun temps desgraciat ?
Trenca el son,
desvetlla't com si fos de dia i vine!
Que l'univers gemega i mor.
La jovenesa ambula envellida
i la vellesa, cansada,emmalatida,
no troben el seu port.
Que mitjanit, per tu, sigui migjorn!
Els ulls oberts, ben eixerit el front.
Alaba i lloa Aquell que sempre està despert.
Vetlla en el lloc més clos i tindràs el cel obert!
Vine i comparteix la teva vida,
que és el do més bell i preciós!
Amb tots estaràs en aquest lloc sol i reclòs.
Regala't als demés sense cap mida
a tot allò que és bo, que viu i neix!
Estima els qui t'envolten,
estaràs aprop de l'allunyat,
del qui pateix !

Allò que no serveix per res,
et frena, t'esclavitsa i et domina.
Lliure, surt del parany, de tot després !
I vine a la clausura que tant t'estima.
Tot el que ara deixes et sobrarà amb escreix.
Vine al meu úter matern! De nou reneix!
Vine! El canvi val la pena.
Aquell que deixa el pla
i el mira des del cim o la carena,
l'aprecia d'una forma diferent.
No el té a l'abast però el té dins de la ment.
No et distreuràs de res!
Dóna a cada cosa el seu just pes.
Vine si tens set! i tasta ma beguda,
paladeja com bon enòleg el meu escollit vi,
segueix per sempre, si et plau, el meu camí,
no et faltarà dels meus fills consell i ajuda.
Vine si et falta afecció i fon-te en ma dolcesa
que allà a on soc és arca de tendresa,
bressol del Déu Infant!
Escolta l'armonia del meu cant
que en plena nit s'estrena!
Amb pregària fervent d'atenció plena.
Vine! Comprova
i ves buscant nous vols, si vols.
T'emportaràs de mi llums i consols.
Escampa'ls pels torrents i fondalades,
per pobles i ciutats assedegades
de bondat i d'amor.
Dóna a tothom un trosset del meu cor!
Que defelleixo i moro d'estimar
i visc de contemplar!
Tu tens el bon destí en la teva ma.
Sembra en altres camps,
tot sofriment consola
si la teva voluntat és de deixar-me sola !
Si et plau, queda't amb mi.
Serem l'esposa en la cambra de l'Espòs.
Com una rosa,
L'AMOR FAREM FLORIR!
en un frondós jardí.


Josep Vendrell i Torres