LA CASA GRAN

LA CASA GRAN

Tot es veu gran,
mirat amb ulls d ‘infant!
Tres esglaons i el pati de l ‘entrada
amb unes ventalles
que per dintre i al seu darrere,
eren tancades amb l ‘enorme portalada,
abans i després de la jornada.
Prestatges i taulells
plens de tabac, cansalada, embotits i atuells
feien la benvinguda
a dones, homes i vells,
també alguna criatura,
adelerada per la llaminadura!
Tot es veu gran,
mirat amb ulls d ‘infant!
El celler...el magatzem
i al mig la cargolada i ampla escala,
cada graó necessitava una ala,
des de baix pujava el pensament…
davant del cos anava!
Aquella eixida on l ‘avi Joanet
més d’una bóta, tot sol, havia fet.
El menjador, la cuina i el rebost,
futura cambra obscura
per al revelat de la impresa figura,
imatges vives dels records
movent-se entre el vermell i el verd d ‘aquell lloc fosc!
Ombres fugisseres que ambulant
en el paper les formes anaven dant.
Tot es veu gran,
mirat amb ulls d’infant !
A dalt els dormitoris,
alcoves i sales de sostre alt,
amb vidrieres separant-les tal com cal.
Calaixeres, balancins, escriptoris…
Allà les àvies Francisqueta i Ramona
dones de mariners, avesades a estar soles,
envellint-se, anaven navegant les hores,
amb sos records,
amb sos passats i revifats amors!
Del propi mar, esperant l ‘última ona !
Tot es veu gran,
mirat amb ulls d’infant!
Expectant allò nou, instant darrere instant,
Sadollant la intel•ligència de coneixement,
i així,creixent,
hom arriba a adult,
experimentant i assimilant allò que era ocult,
sumant la vivència de nen i adolescent
a dins de l ‘ànima i en la memòria
de tot son pensament!
Si bé el futur, el gran desconegut,
és un constant interrogant,
per més vell que siguis
et fa sentir petit, atònit...ignorant ;
el passat, dolorós o afortunat,
com una fulla despenjada
que enyora la grandària de l ‘alçada,
veient-la pel costat contraposat,
ell, el passat,
desmesurat de la vera realitat,
tot recordant amb gratitud
cada racó viscut,
amb alegria i dolor,
amb convivències de rialles i de plor,
com un cantar llunyà, quasi perdut,
em retorna a la memòria el seu gust!
Sí…aquella CASA GRAN
és viva en mi quan la vaig recordant
i a dintre del meu cor,
servant-la com un preuat tresor,
reviu i es fa més flagrant,
veient-la com si encara fos infant!

Josep Vendrell i Torres