JA se el que vui ser

Un relat de: Epicuri

JA se que vull ser

…quan sigui gran.

Crec que era el bandarra de Mark Twain el qui deia que els adults, constantment preguntem als nens que volen ser quan siguin grans. per agafar idees!

Quan sigui gran vull fer un conte per nens molt petits que els instrueixi ben instruïts. Es a dir; els diverteixi ben divertits. Tant, que no vulguin parar de llegir-lo; a ells i als altres.

Es dirà: JO SOC GRAN.

Quan sigui gran, vull viure la vida, assaborir l'instant. Estimar sense límits. Esdevindre tan "ric" que faci rics a tots, i a tot el que m'envolti. Donar-ho tot. Fins a tenir-ho tot.

Quan sigui gran, vull saber que ja tot ho tinc i no hem cal rés. Com el mestre Sócrates, com el també amic Jesucrist. Amb la bondat i la fe tan humana que, llegeixo ara que publiquen les cartes de Teresa de Calcuta quan manifestava la seva manca de fe.

Quan sigui gran, vull ser íntegre. Com els antics anarquistes que treballaren per totes aquelles consecucions socials de que avui tants gaudim: Medicina, Escola, serveis, drets…i també deures públics. I, sobretot un tros més de llibertat.

Quan sigui gran, vull saber de tot. En la mesura del que sigui possible; accedir a tota la ciència, que el meu enteniment pugui assolir. i fer-la córrer, alegrement.

Quan sigui gran, vull saber expressar-me. Vull arribar a tothom. Vull esdevenir un artista. Un poeta…

Vull i vull i vull, morir en pau, i fer-ho bé, en el moment i la forma precisa. I que resti bonament el que hi ha.


Tot això i ves a saber que…

Quan sigui gran.

Quan sigui.

Quan.

Q.

- Mestre, on anem?
- ja hi som.

Haikú Zen.



Comentaris

  • hola Epicuri[Ofensiu]
    ANEROL | 13-09-2007 | Valoració: 10

    molt m'agrada com has expressat els teus sentiments, les teves idees i els teus valors

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

430241 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com