INTRODUCCIÓ

INTRODUCCIÓ

Si parlem dels orígens de totes les coses ens perdríem en l’entrellat d’una infinitat de causes que produeixen una multitud d’efectes; no és aquest el meu propòsit. Si bé hi ha l’origen primari de les persones, també cada gradació d’elles té l’origen distint dels altres: fecundació, gestació, infància, adolescència, pubertat, joventut… etcètera. Cada origen prové dels seus anteriors i provoca els posteriors; és causat pels seus precursors i l’origen més immediat dels efectes posibles que es puguin produir.
Als orígens de la meva infantesa (en plena postguerra civil), sota la minsa llum d’una bombeta o bé d’una espelma, m’explicaven les rondalles, em llegien poesies, històries i s’acabava pregant, tot i ser a casa anticlericals; per això la religió, la història del meu país i la poesia, els meus orígens bàsics per enfocar la meva vida, han estat el que vaig mamar de petit.
Catalunya, com a tal, ha tingut els seus orígens en els fets explicats en la història; però el de la seva infància ha estat recordat a manera d’una llegenda erudita, és a dir, barrejant fets reals amb tradicions populars i escrits literaris compilats per Víctor Balaguer, Antoni Ferrer i Codina, Jacint Verdaguer i d’altres.
Otger Cataló (Gotlant, Golzlants, Kathaslot, Kathalon) per a mi, quan m’acotxaven en aquell llit atrotinat, i el meu cel, unes bigues de fusta mig corcada que es fonien en la fosca de la porta entreoberta i l’escletxa de llum de les escales, era el meu heroi; pelut, cobert amb una pell d’ós i armat amb la maça més grossa que hom pot imaginar-se; ell em feia somiar i sentir-me valent per vèncer totes les tenebres d’aquest món.
El deute pendent amb aquest personatge, havia de saldar-lo d’una manera o be d’una altra i la forma més adient per a mi ha estat la poesia. Els somnis i llegendes tenen quelcom de real i poden influir en la història personal i col•lectiva de les persones (que són els qui en definitiva fem el país).
Informant-me allà on he pogut i consultant tots aquells llibres que em podien orientar, he escrit aquesta obra.

L’esperit obstinat de Kathalon per fer gran la terra, que sense adonar-se’n conta, anava fent-se-la seva i creixia amb força per ésser una nació, ha d’ésser l’esperit de tots aquells qui, havent-hi nascut o no, l’estimem i volem que continuï creixent.

Vull acabar aquesta introducció amb les paraules amb què Alfons Roure encapçala la seva obra:
HISTÒRIA POPULAR DE CATALUNYA
Editada el dia de Sant Jordi de l’any 1919.

Lector bondadós que obres aquest llibre per a llegir en les seves pàgines, abans de començar, permet-me que a faisó de próleg t’endressi aqueixes ratlles referents a aixó que vas a llegir.
Portat per l’amor a Catalunya, he volgut intentar que les gestes glorioses del seu passat, fossin conegudes de tots els seus fills i he escrit la seva História en una forma clara i precisa, sense divagacions erudites, ni complicacions d’estil literari; en una forma, en fi, assequible a totes les mentalitats, amb el propòsit de que la HISTÒRIA DE CATALUNYA, sigui intel•ligible a tot el Poble, perquè la grandesa de nostra Pàtria arribi fins al cor de tot el Poble i per tot el Poble sigui venerada i estimada.
Si la vulgaritat d’aquest llibre humil fa que la vida de nostra Mare Pàtria, sigui capida per tots els catalans i que en els seus cors s’acrexenti l’amor envers Ella, la meva tasca serà pròdigament pagada, dons jo no aspiro més que a l’amor a Catalunya, per amor a Catalunya.
I si t’han convensut aqueixes ratlles, lector bondadós que obres aquest llibre per a llegir en les seves pàgines, prossegueix la lectura, que jo t’en seré grat.

*************
Josep Vendrell i Torres