(Històries)

Un relat de: Albert Segarra Alegret

Dansava sobre la sorra,
tímida, rogenca.
Una mà fina acarona una estrella,
esmaltada feliç de colors de neu.
Brillen els cabells de fulla de tarda.
càlides parpelles, papallones gracioses.
Una lluna de cel de crepuscle,
mira inocent la bahia.
Ella sent com el vent s'esvalota,
el mar li esquitxa la robaa.
L'escuma salada corre per l'aigua.
una onada se li acosta sigilosa i covarda.
Si acosta i d'un volt se l'empassa.
La noia plora i s'esclama,
l'aigua li xucla l'ànima.
Veu com el temps s'escapa.
I només...d'aquella preciosa tarda,
la diminuta estrella sobre la platja calma.

Comentaris

  • històries[Ofensiu]
    donablanca | 19-05-2005 | Valoració: 10

    d'aquests poema m'agraden molt els adjectius i la falta de conjuccions, que li dónen rotunditat.

l´Autor

Foto de perfil de Albert Segarra Alegret

Albert Segarra Alegret

20 Relats

8 Comentaris

19542 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
UOola a Tots, i en especial a aquells que poc u molt em coneixeu,
BArceloní pixapí, amb avantpassats a les terres de Lleida.
Intent d'arquitecte,
i actualment projecte de Jurísta. XD
Em podria definir com un astronauta de les paraules, que navega per aquest espai una mica perdut i buscant-se constantment.
Així doncs intento convertir en tinta tot allò que puc, de manera a no oblidar allò que em marca i és important.
I és agradable trobar altra gent que fa camins similars i t'anima a seguir..
A tots moltes Gràcies i sobretot a aquells que m'han llegit i em comenten sigui per bé o per mal allò que sóc capaç de dir.
MOltes Gràcies a tots.