Cercador
GRAONS
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
GRAONS
L’escala és infinita,
la vida és un replà;
hi ha esglaons que pugen,
n’hi ha que fan baixar,
i, mirats des de sota,
poden encimbellar.
Al néixer, la persona,
ja té el seu replanell;
a cadascú…
li toca el que li toca,
tots en distint nivell.
I, com és natural,
els qui baixen o pugen,
ho fan com és normal,
de cara i tal com cal!
N’hi ha (no sé per què)
que es desplacen d’esquena,
de lluny no saps on van,
enganyen els qui els miren,
provoquen l’entrebanc;
al final, són les víctimes
del seu mateix engany.
El qui puja al revés,
intenta animar els altres
una miqueta més;
però, pot ser empentat
per tot aquell qui baixa
com foll esperitat.
Els més cansats s’asseuen
allà on els va bé,
i no pugen ni baixen:
queden estacionats
i omplen tota l’escala
de més dificultats.
Els graons que davallen,
la fosca els va tapant;
els altres, els qui s’enfilen,
la llum els va cridant
(la visió es fa més gran).
Els qui pugen es cansen;
si bé, esbufegant,
se superen i s’eleven
a passos de gegant
(donant-se tots les mans).
Els qui busquen i deleixen
els nivells enlairats,
posen el sentit de viure,
d’estimar i de somriure,
molt més amunt dels terrats.
Josep Vendrell i Torres
L’escala és infinita,
la vida és un replà;
hi ha esglaons que pugen,
n’hi ha que fan baixar,
i, mirats des de sota,
poden encimbellar.
Al néixer, la persona,
ja té el seu replanell;
a cadascú…
li toca el que li toca,
tots en distint nivell.
I, com és natural,
els qui baixen o pugen,
ho fan com és normal,
de cara i tal com cal!
N’hi ha (no sé per què)
que es desplacen d’esquena,
de lluny no saps on van,
enganyen els qui els miren,
provoquen l’entrebanc;
al final, són les víctimes
del seu mateix engany.
El qui puja al revés,
intenta animar els altres
una miqueta més;
però, pot ser empentat
per tot aquell qui baixa
com foll esperitat.
Els més cansats s’asseuen
allà on els va bé,
i no pugen ni baixen:
queden estacionats
i omplen tota l’escala
de més dificultats.
Els graons que davallen,
la fosca els va tapant;
els altres, els qui s’enfilen,
la llum els va cridant
(la visió es fa més gran).
Els qui pugen es cansen;
si bé, esbufegant,
se superen i s’eleven
a passos de gegant
(donant-se tots les mans).
Els qui busquen i deleixen
els nivells enlairats,
posen el sentit de viure,
d’estimar i de somriure,
molt més amunt dels terrats.
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
819208 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >