FRARE, PREGA PER MI!

FRARE, PREGA PER MI!

Quan molts dies al matí,
bo i caminant cap a missa,
trobava algú pel camí
que em deia amb fals somrís
(com si cargolés el ris),
conscient de la misèria,
que amb constant i trista dèria
ho omple tot de desencís:
“Ja ho veus… no sé què haig de dir,
Frare, prega per mi!”

I també en el treball,
tot parlant del mal estrall;
vivint la pròpia impotència,
necessitats de clemència:
“L’existència és un patir,
tu, que creus en la bondat
d’un Déu tot Ell Caritat
i a mi m’espanta el sofrir,
frare, prega per mi!”

De frare, jo no en tinc res;
el curt temps del meu ahir
no va ser en un convent
sinó en un monestir.
Però no em sap greu la petició:
que m’obliga i m’estimula
a pregar i fer oració!

–El ciri encès il•lumina
un espai determinat,
el cos mateix li fa ombra;
sols té la llum del costat;
a aquell qui rep la llum seva
li reflecteix claredat.

Digueu-me frare… germans!,
que no vull abaixar les mans.
Que el meu clam no defalleixi!

La nostra llum vacil•lant,
ens durà tots endavant;
i la cera del meu cos,
que es va fonent com la vostra,
serà pel Bon Déu la mostra
del sofriment suplicant.

De què en serviria, o Déu!,
estar sempre al davant Teu,
tot sol, amb el pobre jo?
Què faria de la flama
que el vostre AMOR m’ha inflamat,
si no il•lumina i consola
el germà del meu costat?
Veniu, tothom…, demaneu!,
doneu sentit al prec meu;
per vosaltres, tot pregant,
va creixent amb pas gegant
L’AMOR, que dins un estable
s’encarnava en un infant.
Veniu, germans..., exigiu
(a aquest frare que no ho és)
el crit del pobre mortal,
que demana ser salvat
de la situació del mal.
Déu per això s’ha fet home
i ha nascut en un portal!
Digueu-me: “Prega per mi!”,
que deleixo ser camí.
Un rierol enfangat,
on un doll d’aigua ben neta,
passant, em deixa amarat,
fent la neteja ben feta,
puc omplir el cor assedegat
d’aquell qui sofreix la pena
que dóna aquest món ingrat.
Les deus de les aigües verges
ningú les podrà assecar.
Beveu fins a saciar-vos...
I, quan em veieu venir,
no tingueu por d’increpar
aquesta canya esquerdada
que trobeu en el camí.
Demaneu-me ben flagrant
(amb veu baixa o bé cridant):
“Frare, prega per mi!”

Josep Vendrell i Torres