Fotografies

Un relat de: indefinida

Instants copsats en un petit espai de temps
Reposen dins els vells marcs, plens de pols.
Repasso amb els meus dits les siluetes
I penso en com s'han transformat.
Recordo els dies en que van ser capturades,
Somric, com si aquells no fossin mals temps.
Observo les esquerdes dels vidres,
I imagino qui o que s'amaga darrera seu.
No sé perquè però els hi faig un petó,
com si pogués desencantar el passat del present.
I la nostàlgia, mentrestant, en un vaivé constant
De blanc, negre i color.

Comentaris

  • Arbequina | 31-08-2007

    M'ha agradat el poema, i la veritat és que m'ha agradat força, sobretot els tons nostàlgics que li saps donar, la tristor que desprèn. A més, flueix molt natural.

    Una salutació.

    Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de indefinida

indefinida

115 Relats

337 Comentaris

116264 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...
Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...