Cercador
Foc particular
Un relat de: indefinida- Compartir:
Quan cau aquella espurna dels teus ulls,
dolçament crema els meus,
i no els fa cecs, sinó més vius,
i no en fa cendres, sinó foguera.
Quan encens amb set la teva pell,
amb plaer marca la meva,
i no la malmet, sinó la hidrata,
i no en fa esquinços, sinó vestit.
Quan emmetzines els teus llavis,
amb frenesí droguen els meus,
i no els mata, sinó els nodreix,
i no els fa bojos, sinó fausts.
Quan abrases tot el teu ser,
amb flames reviu el meu,
i no el fa vigorós, sinó desbocat
i no el fa més, sinó igual.
Comentaris
-
arribes[Ofensiu]jaumesb | 10-04-2007 | Valoració: 10
i ens fas arribar al cel
-
Contrastos[Ofensiu]Libertas | 30-03-2007 | Valoració: 9
Especialment m'he fixat en l'última estrofa, és tan...especial? Sí...
I es que aquest poema és tot sentiment!!
Seguiré llegint-he.
Libertas -
Bonic i senzill[Ofensiu]malaika | 28-03-2007
M'ha agradat molt. Es bonic i senzill. Es lleuger i fàcil de seguir sense deixar de ser intens. Has fet que entengui perfectament del que parles. Molt ben fet. Segueix així! T'aniré llegint
l´Autor
115 Relats
337 Comentaris
120587 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...