Foc particular

Un relat de: indefinida

Quan cau aquella espurna dels teus ulls,
dolçament crema els meus,
i no els fa cecs, sinó més vius,
i no en fa cendres, sinó foguera.

Quan encens amb set la teva pell,
amb plaer marca la meva,
i no la malmet, sinó la hidrata,
i no en fa esquinços, sinó vestit.

Quan emmetzines els teus llavis,
amb frenesí droguen els meus,
i no els mata, sinó els nodreix,
i no els fa bojos, sinó fausts.

Quan abrases tot el teu ser,
amb flames reviu el meu,
i no el fa vigorós, sinó desbocat
i no el fa més, sinó igual.

Comentaris

  • arribes[Ofensiu]
    jaumesb | 10-04-2007 | Valoració: 10

    i ens fas arribar al cel

  • Contrastos[Ofensiu]
    Libertas | 30-03-2007 | Valoració: 9

    Especialment m'he fixat en l'última estrofa, és tan...especial? Sí...

    I es que aquest poema és tot sentiment!!
    Seguiré llegint-he.

    Libertas

  • Bonic i senzill[Ofensiu]
    malaika | 28-03-2007

    M'ha agradat molt. Es bonic i senzill. Es lleuger i fàcil de seguir sense deixar de ser intens. Has fet que entengui perfectament del que parles. Molt ben fet. Segueix així! T'aniré llegint

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de indefinida

indefinida

115 Relats

337 Comentaris

116167 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...
Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...