és de nit

Un relat de: Ilargi betea

És de nit quan en la foscor del meu llit et sento llunyà i t'enyoro.
Cansada de sentir el buit al meu costat intento evadir-me guaitant el cel que a pesar de la distància seguim compartint. Però ni tansols això em conforma, perque és de nit, i la lluna sembla recordar-me que com jo, resta sola emmig d'una multitud d'estrelles perque el sol no és amb ella.
És de nit i el silenci sembla dir el teu nom a crits, crits tan lleugers que només els sento jo. M'envolta i em fa entendre que és aquí perque tu no hi ets per fer-lo fora amb el teu riure i les teves paraules dolces a cau d'orella.
És de nit i jo resto desperta esperant la tornada de la son, que ha anat a buscar-te per dur-te amb mi en els somnis d'aquesta nit, però estàs tan lluny que fins i tot ella triga a venir.
És de nit i t'escric mentre la càlida brisa d'estiu m'acaricia emmig de la calma.
És de nit i t'estimo. És de nit.


Comentaris

  • Collonut[Ofensiu]
    Reguitzellera | 05-12-2005 | Valoració: 10

    M'impressiona i em commou, m'encanta, em posa els péls de punta. Potser és que m'hi sento identificada, però malgrat tot, el poema és fantàstic i preciós. Enhorabona.

  • George Brown | 21-01-2005

    Aaai... aquelles nits d'insomni... aquelles nits pensant, esperant...
    Es curiós, no sé quin poder especial té la nit, però quan arriba ens desperta quelcom a dins, el batec del cor canvia i la ment treu records que durant el dia s'amaguen. Potser durant tot el dia no hi pensem, però quan arriba la nit, pensem més en aquella persona que estimem... desitgem... necessitem. I d'una forma més tendre... malenconiosa... trista.
    M'ha agradat molt, especialment com expliques el ‘viatge' de la son... magnífic! suposo que tots en un moment o altre (o per desgracia, a vegades en molts moments...) ens sentim com descrius, i no sé com ho has fet, però tot i sé un moment dur, l'has transformat en... òndia, no sé com dir-ho... (m'acabo de bloquejar...). Bé, amb una mica de sort, hauràs captat el que intentava expressar (potser algun dia tornaré a intentar explicar-me). M'ha agradar moltíssim com has descrit aquesta situació, felicitats!

    una abraçada,
    Jordi.

  • Who's gonna ride your wild horses?[Ofensiu]
    susedka | 28-05-2004 | Valoració: 9

    Ets una romàntica, i potser són temps dolents per la lírica...Espero que trobis un cor ten ple com la teva lluna amb qui compartir tota la sensibilitat que portes dins.
    Muxu bat.

l´Autor

Foto de perfil de Ilargi betea

Ilargi betea

28 Relats

389 Comentaris

189684 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:

- És que si fos poeta podria dir tot el que vull.

- I què és el que vols dir?

- Bé, aquest és el problema. Com que no sóc poeta no puc dir-ho.




Fragment de "El cartero de Neruda" d'Antonio Skármeta.