Cercador
és de nit
Un relat de: Ilargi beteaÉs de nit quan en la foscor del meu llit et sento llunyà i t'enyoro.
Cansada de sentir el buit al meu costat intento evadir-me guaitant el cel que a pesar de la distància seguim compartint. Però ni tansols això em conforma, perque és de nit, i la lluna sembla recordar-me que com jo, resta sola emmig d'una multitud d'estrelles perque el sol no és amb ella.
És de nit i el silenci sembla dir el teu nom a crits, crits tan lleugers que només els sento jo. M'envolta i em fa entendre que és aquí perque tu no hi ets per fer-lo fora amb el teu riure i les teves paraules dolces a cau d'orella.
És de nit i jo resto desperta esperant la tornada de la son, que ha anat a buscar-te per dur-te amb mi en els somnis d'aquesta nit, però estàs tan lluny que fins i tot ella triga a venir.
És de nit i t'escric mentre la càlida brisa d'estiu m'acaricia emmig de la calma.
És de nit i t'estimo. És de nit.
Comentaris
-
Collonut[Ofensiu]Reguitzellera | 05-12-2005 | Valoració: 10
M'impressiona i em commou, m'encanta, em posa els péls de punta. Potser és que m'hi sento identificada, però malgrat tot, el poema és fantàstic i preciós. Enhorabona.
-
nit[Ofensiu]George Brown | 21-01-2005
Aaai... aquelles nits d'insomni... aquelles nits pensant, esperant...
Es curiós, no sé quin poder especial té la nit, però quan arriba ens desperta quelcom a dins, el batec del cor canvia i la ment treu records que durant el dia s'amaguen. Potser durant tot el dia no hi pensem, però quan arriba la nit, pensem més en aquella persona que estimem... desitgem... necessitem. I d'una forma més tendre... malenconiosa... trista.
M'ha agradat molt, especialment com expliques el viatge' de la son... magnífic! suposo que tots en un moment o altre (o per desgracia, a vegades en molts moments...) ens sentim com descrius, i no sé com ho has fet, però tot i sé un moment dur, l'has transformat en... òndia, no sé com dir-ho... (m'acabo de bloquejar...). Bé, amb una mica de sort, hauràs captat el que intentava expressar (potser algun dia tornaré a intentar explicar-me). M'ha agradar moltíssim com has descrit aquesta situació, felicitats!
una abraçada,
Jordi.
-
Who's gonna ride your wild horses?[Ofensiu]susedka | 28-05-2004 | Valoració: 9
Ets una romàntica, i potser són temps dolents per la lírica...Espero que trobis un cor ten ple com la teva lluna amb qui compartir tota la sensibilitat que portes dins.
Muxu bat.
l´Autor
28 Relats
389 Comentaris
189684 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
- És que si fos poeta podria dir tot el que vull.
- I què és el que vols dir?
- Bé, aquest és el problema. Com que no sóc poeta no puc dir-ho.
Fragment de "El cartero de Neruda" d'Antonio Skármeta.
Últims relats de l'autor
- Amor nicotinat
- Vosaltres
- Fantasma d'ulls marins
- Només un
- La Psicologia de les Mones (XII)
- Lluna en peu de guerra
- Un nadal sense tu (RO)
- Violència de gènere(s)
- Addictes a la mentida
- Et sento
- L'altra banda de la persiana (dues vides)
- No sempre és fàcil ser dona
- Si em torno a enamorar (l'altra cara de la moneda)
- No em vull tornar a enamorar
- Anorèctica?