EMBRIAGUESA

EMBRIAGUESA (Narració molt curta)

Al meu cunyat En Josep que en sap força.-




L'ampolla no estava ni mig plena ni mig buida; simplement estava buida. S'havieu begut el vi que hi contenia.

Els efectes etílics de jocs i xanses que a ningú no fan mal no s'havien fet esperar.. Ja coneixies el terreny que xafaves i en polsar els peus de l'estimat activares un formigueig epidèrmic que de retruc activà el motoret que fa " apa; bombeja Agostinet". El sistema jove i ben engreixat que amb poc en te prou, doncs començà a rutllar i aviat començàreu la dansa de l'amor si fa o no fa com deia el d'Alcoi: " Tot ben senzill i ben alegre ".

L'endemà en despertar de la plaent i gojosa nit, vares tropesar a baix dels llençols amb una polida i lluenta caixa de la botella que en traure-la d'allà baix et cridà l'atenció. Em de dir que el ví en qüestió era un reserva molt especial , encaixat, numerat i amb el seguent advertiment:"Als nostres clients: el Celler Pàmpol d'Or fa saber que te vosté a les seues mans una peça d'acurat tracte i elaboració de limitadíssima edició - 1000 ampolles- que la nostra confirmada tradició posa al seu abast. Per fer més exquisida la degustació, acompanyem el ví, amb un poema que trobarà vosté al fons dela caixa, tot fent-li l'observació que l'assaboriment de les dues esències -si a mes es prenen en companyia- poden generar si més no sensacions imprevistes o fins i tot desconegudes".

"Ondia tu, que pijos aquestos del Pàmpol d'Or". Va ser el primer que et vingué al cap. Però la teua indiferencia no et va traure la curiositat de sobre i et vas capbussar al fons de la caixa. Efectivament; a dintre la caixa hi havia un paperó mig xafat pobret meu que tota apressada vares traure.


E S T I M E U - V O S

Dia a dia estimeu-vos
doneu-vos
gojeu-vos

Costera amunt
amb el vent a favor
amb les mossegades de l'amor

Recolza't amb mi
dona'm la ma
per sempre, huí; demà! .

Si vol festa el cor
que ho visca el cos
que ve val un mos.

Alcem junts el calze
ben ple, ple de ví,
que ell plegarà el nostre destí. (Anònim valencià s. XXI)






La teua estupefacció anava en augment. Sense pensar-t'ho saltares del llit i vares posar-te els quatre drapets justos per a sortir al carrer. " Vull anar al celler on comprí el ví ahir i compraré una altra botella; haig de fer l'experiència d'ajuntar el ví amb el poema. Això pot ser massa tu!".
En agafar la bossa i les claus t'abocares a la porta i sobtadament exclamares " ¡ Mec ¡ huí és diumenge; el celler és tancat "








Pep Ferrer



ALAQUÀS (València)juny.2006